A partir del text de Samuel Beckett
Direcció: Boris Rotenstein
Intèrprets: Carme Sansa i Joan Vallès
El timbre desperta la Winnie, una dona, sola, enterrada en una muntanya de sorra, metàfora de les seves barreres vitals.
Lligada al terra, té un espai de llibertat reduït, però l'exprimeix al màxim, traient suc de les petites coses que surten d'aquesta bossa, objectes que l'ajuden a viure o, al menys, a passar el temps. Per Beckett això serien Dies Feliços.
El director, Boris Rotenstein, i Carme Sansa és la segona vegada que s'enfronten a un text d'aquest autor clàssic, que admiren, i que convida a l'espectador a reflexionar més enllà de l'anècdota.
Winnie es fa companyia amb les seves pròpies paraules i amb la presència, sigui real o no, del seu marit, una relació vital per ella. Paradoxalment, la seva immobilitat, la seva incapacitat absoluta per relacionar-se, només li produeix crisis transitòries, que supera ràpidament amb optimisme quasi patològic. Beckett ens obliga a veure la part plena de l'ampolla. 
|
