Música de Christoph Willibald Gluck
Llibret de Ranieri de' Calzabigi
Direcció musical: Antoni Ros Marbà
Direcció d'escena: Andreas Homoki
Intèrprets: Jennifer Larmore, Leontina Vaduva, María José Moreno
Orfeo ed Euridice, de Gluck, va ser, en la seva època, una obra innovadora. Estrenada a Viena a mitjans del segle XVIII, pretenia obrir el camí que posés fi als excessos ornamentals del barroc, per això és una obra sòbria amb tres únics personatges i un cor, amb una estètica i una estructura de referències clàssiques.
La versió que es representa aquests dies al Liceu incideix en aquest aspecte de renovació musical, amb una escenografia on la mateixa partitura es converteix en un element més del decorat...
L'argument arrenca del mite clàssic d'Orfeu, que viatja fins als inferns per rescatar a la seva estimada Eurídice, morta per la picada d'un escurçó. Però els déus, que són capritxosos i perepunyetes, li prohibeixen que miri Eurídice fins a haver-la retornat al món dels vius. Bona part de l'obra consisteix en això: l'enrabiada de nena malcriada d'Eurídice que per les bones i per les males exigeix a Orfeu una mirada que li causarà altre cop la mort.
Aquesta segona defunció, però, dóna origen a una de les àries més cèlebres i celebrades del repertori operístic: "Che farò senza Euridice".
El paper d'Orfeu estava pensat per ser cantat per castrats, però en perdre's aquell costum mutilador que tantes pàgines brillants va donar a la història de la música, va passar a ser interpretat per dones o excepcionalment per contratenors. En aquesta ocasió, els papers protagonistes estan a càrrec de Jennifer Larmore, Leontina Vaduva i María José Moreno.
|
