"L'ocasione fa il ladro, al Lliure"

Teatre Lliure, Fabià Puigserver
Plaça de Margarida Xirgu s/n, Barcelona
Telèfon: 93 289 27 71

De Gioacchino Rossini
Llibret de Luigi Privadali
Direcció musical: Josep Pons
Música: Orquestra de Cambra Teatre Lliure
Direcció escènica: Rafael Duran
Solistes: Mikeldi Atxalandabaso, Mireia Casas, Josep Ferrer, Joan Martin Royo, Enric Martínez Castignani, David Menéndez, Pilar Molar, Ana Nebot, Eugenia Pont, José Manuel Zapata

Joan Matabosch, director artístic del Liceu, parla als camerinos amb Rafael Duran minuts abans que comenci la representació. A Duran li agrada compaginar la tasca de director d'obres de text, com El Cafè de la Marina o Àrea privada de caça, estrenades aquest any, amb la direcció escènica d'espectacles operístics. Avui ens mostrarà la seva particular visió d'un títol primerenc de Rossini: L'occasione fa il ladro.

No som, però, als camerinos del Liceu sinó als del Teatre Lliure. L'obra que està a punt de començar és el fruit de la col·laboració entre les dues entitats, que inicien un projecte d'òpera de mig format. El projecte ha de permetre, a més de revisar títols poc presents als nostres escenaris, descobrir talents entre el planter de joves cantants que esperen fer-se un nom en el món de l'òpera.

Entre el públic hi ha una barreja d'aficionats al teatre que confien veure un espectacle amb el segell del Teatre Lliure, i d'aficionats a l'òpera que potser se senten més atrets per la garantia del trinomi Rossini-Josep Pons-Liceu.

Comença l'espectacle, una òpera bufa amb tocs de vodevil que explica una història divertida de confusió d'identitats, propiciada per un canvi de maletes.

Una obra de joventut que Rossini va escriure quan només tenia vint anys però que ja apunta l'estil que el va fer cèlebre: una música brillant, alegre i fàcil de seguir.

L'ocasione fa il ladro té dos repartiments. El del dia de l'estrena l'encapçalaven les sopranos Ana Nebot i Mireia Casas, el baríton David Menéndez i el tenor José Manuel Zapata. L'espai escènic creat per Rafel Lladó és alhora funcional i suggeridor, amb un únic element central ple de possibilitats que la direcció escènica de Duran explota amb habilitat. La posada en escena incorpora elements de contemporaneïtat que, com sempre, generen disparitat d'opinions.

Amb tot, si la jutgem pels prolongats aplaudiments amb què van ser premiats cantants i directors, l'experiència mereix una continuïtat.