Autor: Joseph Kesselring
Director d'escena: Gonzalo Suárez
Intèrprets: Júlia Martínez, Alicia Agut, Eduardo Antuña, Santiago Meléndez, Jorge Sanz, Miriam Gallego, Carlos Moreno, Vicente Díez, Félix Cubero, Gorka Aguinagalde i Germán Montaner.
Recorden "Arsénico por compasión"? Si l'han vist, no deuen haver oblidat aquest paper de Cary Grant descobrint la part més obscura de les seves tietes.
Però, malgrat que tothom té la pel·lícula de Franz Capra al pensament, "Arsénico por compasión" es va escriure com a obra teatral, i al teatre ha arribat ara, molts anys després, en una versió que firma Gonzalo Suárez i protagonitza Jorge Sanz, dos noms del cinema que han debutat en el teatre.
L'estrena, al Tívoli de Barcelona, va ser una d'aquelles nits que mobilitzen amics i familiars, alguns arribats expressament de Madrid, per veure el treball d'un director que tots coneixen per la gran pantalla.
Gonzalo Suárez:"De repente me encontré tan a gusto haciendo la versión, que, por cierto, es bastante infiel... Pero la hice con verdadera pasión, y entonces ya me vi envuelto, y consideré que era muy oportuno hacer ahora un 'divertimento' para que la gente lo pase bién."
Es tractava, diu Suárez, de trobar un actor que no s'assemblés gens a Cary Grant. I va pensar en Jorge Sanz, que, tot i ser novell en això del teatre, ens demostra que se sent prou còmode a l'escenari en el paper de Mortimer. Un crític teatral amb dues ties una mica excèntriques que es dediquen a assassinar vellets per compassió.
Jorge Sanz:"No he notado ninguna sombra. De hecho, ya me hubiera gustado a mí parecerme a Cary Grat, pero no, no, yo hago lo mío, y Cary Grant hace lo suyo, salvando las distancias, claro. Pero nada que ver."
Els moments més còmics els provoquen les dues tietes, Julia Martínez i Alicia Agut, dues actrius conegudes per sèries de televisió d'anys enrere. Són les veus destacades d'aquest vodevil, en què es nota l'ull cinematogràfic de Suárez.
Gonzalo Suárez:"Me he divertido mucho mezclando géneros con sugerencias así, de películas de terror, en farsa, naturalmente, o imágenes de cine gótico."
Companyia i direcció tenien cert respecte pel públic de Barcelona, potser perquè aquest és un tipus de teatre que no es troba sovint a les nostres cartelleres. Tot i així, el muntatge va obtenir bona resposta la nit d'estrena. 
|
