Autora: Victoria Szpunberg
Director d'escena: Toni Casares
Intèrprets: Francesc Albiol, Víctor Álvaro, Maria Molins i Ricardo Moya.
T'atreu, et suggestiona, et crea una necessitat. Entres i compres. És la seqüència que tot bon aparador hauria de provocar en el vianant que passa i, per uns segons, hi fixa la mirada. A Barcelona, diàriament, milers de persones es reflecteixen en aquests grans miralls de desitjos, banalitats o objectes imprescindibles. Passejant-hi, l'autora del nou text que presenta el projecte T6 del Teatre Nacional va idear la seva obra. Un aparador on confluïssin quatre personatges, quatre maneres de veure l'art, el consum i la vida.
Victòria Szpunberg diu "Em semblava un espai ja per si sol molt conflictiu, molt interessant, molt teatral com a metàfora, perquè ens ensenya coses maquíssimes que a tots ens agraden molt, a mi la primera, però també, doncs, són llocs molt perversos.[...] Llavors, aquesta contradicció entre el que s'està decorant i el que s'està destruint em sembla molt interessant."
L'aparadorista hi veu un espai de creació artística.
El propietari de l'establiment, la seva font de diners.
L'indigent, un refugi.
I l'encaputxada, el símbol del món frívol que rebutja.
Per ensenyar l'univers de reaccions que suscita un aparador, Victòria Szpunberg ha construït un text àgil i intel·ligent, que diverteix el públic...
Però l'espectador també es queda perplex davant de la pluja tan densa i rebuscada d'idees que cau d'aquest aparador.
|
