Text: José Miguel Contreras.
Direcció: Ana Ribas.
Intèrprets: Neus Asensi, Montse Pérez, Carmen Machi, Rosa Boladeras i Anna Maria Barbany.
La nit d'estrena s'anunciava reivindicativa. Faltava poc per a la gran manifestació en contra de la guerra i el gremi teatral, des de fa dies, aprofita tota difusió per expressar la seva inequívoca postura.
Ja al Poliorama, l'equip d'Escena es pregunta si és real alguna d'aquestes cinc dones punt com...
Doncs sí, i ja tenim la primera!
Anna Maria Barbany: "Anem cap al teatre que aquí veig que hi ha una parella jove que suposo que els anirà molt bé perquè aprendran molt en aquesta funció, per saber el que són les relacions de parella en aquesta vida"
Són la segona generació de dones virtuals d'aquest espectacle, la rèplica del que "5 homes.com" van convertir en l'èxit teatral més sonat de fa dues temporades. Pilar Bardem i Beatriz Carvajal van capitanejar la primera tanda de venjança femenina a Madrid i a Bilbao, i ara en tenim nova versió a Barcelona amb quatre actrius catalanes i una de madrilenya. (tapat amb recurs teatre vestíbul, platea buida i tècnic provant so)
Maquinària teatral a punt, teatre buit, i una altra dona.com. Quin deu ser el seu truc per dominar els homes...
Montse Pérez: Pepe, "tu que eres tan fuerte", fes tal cosa. Perquè diu i ha trobat com una frase miraculosa amb la qual pots portar els homes una mica pel camí que tu vols, i "bueno", doncs és això, una dona que sap prendre's la vida amb el que hi ha i fa que la seva convivència sigui el més agradable possible.
Continuem provant sort i darrere la porta... la tercera!
Neus Asensi: Ella, que sóc jo, elabora un manual d'instruccions amb el qual ella pensa que podem fer que els homes durin més. La seva teoria és que els homes no duren massa perquè no estan acostumats a patir.
En format internauta, comença l'espectacle. (insert d'àudio) Una obra amb pàgina web, personatges virtuals i fins a cinc punts.com, però que perd tota modernitat i sofisticació en el moment en què els seus monòlegs ens recorden les friccions més mundanes, i més antigues, que afloren quan un home i una dona estan junts.
I si els monòlegs han viatjat dels escenaris als platós, i han reportat suculentes xifres d'audiència, ara els guionistes s'aprofiten d'aquest filó i fan el trajecte a la inversa. Han omplert el teatre de referències televisives: ritme picat, acudits àgils i minisèrie de dibuixos. Una intel·ligent estratègia per canviar de butaca el teleadicte més enganxat.
Final de funció. Elles han carregat tintes sense contemplacions. Què en pensaran els homes del públic?
Resignació, tolerància i sobretot bon humor, una bona filosofia en aquests temps on, malgrat tot, s'imposa tot el contrari.
|
