Autor: Josep Palau i Fabre
Intèrprets: Marta Domingo, Xavier Ripoll, Marissa Josa i Carles Arquimbau.
Escenografia i vestuari: Paco Azorín.
Direcció: Hermann Bonnín.
Amb 'Mots de ritual per a Electra', de Josep Palau i Fabre, l'Espai Escènic Joan Brossa ha creat un espectacle que, coincidint amb el seu cinquè aniversari, és com un regal de festa preparat amb els cinc sentits.
Hermann Bonnín ha dirigit l'obra de Palau i Fabre amb la mà mestra de l'artesà d'un obrador de bijuteria teatral. Per cert, ajudat en aquest cas, en la seva feina, per la seva filla, Nausica. I el resultat és el domini d'un text servit amb la riquesa de Palau i Fabre, adaptat a un espai escènic on els intèrprets treballen damunt d'un pla de sorra, i els espectadors, situats en mitja lluna, tenen davant seu una làmina transparent corredissa que serveix per fer un lleuger canvi que passa de la celístia transparent a la rugositat de la paret natural de l'Espai Brossa.
Tot això, per tornar al Palau i Fabre que, en plena postguerra, des de París, vol explicar amb 'Electra' el pols entre la resistència interior i l'exili. I ho fa amb el mite d'Electra i Orestes, el fill que ha de tornar per venjar el seu pare. Electra i Orestes, que no es coneixen, es mouen entre l'esperit de venjança i la consumació de l'incest. A la posada en escena de Bonnín, però, Electra és i no és, pel tret del vestuari, una dona musulmana. Una doble lectura, doncs, que revitalitza i actualitza l'obra de Palau i Fabre.
Si la interpretació sempre és important, en aquesta obra és essencial. No permet mitges tintes. I l'actriu que ho dóna tot és Marta Domingo, que ja va protagonitzar 'La confessió o l'esca del pecat', també de Palau i Fabre. El text d'Electra és d'una complexitat tan extrema que només pot ser dit i dominat des del cor. I això és el que fa Marta Domingo: parlar des del cor. Per tant, el text es fa viu, creïble, encès, dramàtic en el seu punt just, acomboiada per Víctor Ripoll (Orestes), Marissa Josa (Clitemnestra) --una de les actrius excel·lents d'El Pati, d'Emili Vilanova, al Teatre Fabià Puigserver--, i Carles Arquimbau (Egist) i, també, narrador del pròleg i l'epíleg del relat.
El muntatge, però, de tant en tant, segons la nit, guanya un actor de més. El mateix autor, Josep Palau i Fabre, narrador d'excepció en el dia d'estrena, no s'ha conformat amb una sola funció i hi ha tornat alguna altra nit, pel seu compte, picat pel cuquet de l'escenari. No estava previst, però la seva aparició a l'escena és una propina per als espectadors que els toca la bona sort. I la seva intervenció sòbria i contundent converteix el muntatge, el dia que el miracle de la presència palaufabriana es produeix, en una proposta singular i exclusiva. Gairebé irrepetible.
|
