Santiago Alba va néixer a Barcelona, però va viure la primera infantesa als camps de la Garrotxa. Quan va esclatar la guerra, els seus pares se'l van endur a casa de l'avi per estalviar-li els bombardejos, la gana i la por. D'aquells anys passats a Sant Joan les Fonts, en conserva companys d'aventures infantils i un català parlat amb el deix garrotxí que no ha perdut mai.
Un cop acabada la guerra, la família Alba va tornar a Barcelona, al cor de Ciutat Vella, i va ser llavors quan va entrar en contacte amb un món que el fascinaria per sempre. El pare del Santi, nascut a Linares, a Jaén, era un gran aficionat al flamenc i cantaor amateur. Un dia va portar el nen a un tablao i el Santi es va quedar bocabadat. No podia deixar de mirar aquells peus talonejant amb passió sobre l'escenari... El seu pare li va comprar uns botins de bailaor i es va convertir en Rayito.
Va estudiar dansa clàssica i espanyola i, un dia, ballant al Liceu, va conèixer una ballarina, l'Olga, amb qui va formar una de les parelles sentimentals i professionals més estables del món de la faràndula. Durant molts anys s'han passejat pels escenaris de teatres, sales de ball i locals de music hall d'arreu del món.
Avui, el Santi ja està jubilat i es considera un obrer de l'espectacle. Sap que no ha aconseguit ser una estrella... però els aplaudiments del públic sempre el van fer sentir com si ho fos.
inici