|
 
|
|
La Flora va néixer a casa dels avis, a Vinaixa, el desembre del 36. Va arribar al món una nit de bombardejos mentre el pare lluitava al front. Durant nou anys no en van tenir cap notícia, però la mare sempre va mantenir viu el record i l'esperança del retrobament.
La Flora i la seva germana Teresa van créixer dins d'un nucli familiar que es va esforçar molt perquè fossin felices. Els avis i la mare van crear un món impermeable a l'horror del carrer, al dolor de la guerra... Un univers on l'única ombra era l'absència del pare, d'un pare valent i desconegut que un dia tornaria.
La Flora sempre va saber que no serien la família completa que la mare desitjava fins que no trobessin el pare.
Ara, mirant enrere, la Flora s'adona que aquells anys van marcar el seu destí. S'ha passat la vida perseguint el model familiar que li van inculcar de ben petita i que pràcticament mai ha pogut aconseguir. Tot i així, no vol renunciar a aquest somni infantil de felicitat. Avui, amb 64 anys, envoltada dels records a la casa on va néixer, encara lluita per ser feliç.
 |
|
