Ja de molt petit, Josep Casasús va decidir que volia ser director d'orquestra. Venia de família humil i segur que els pares i els mestres van pensar que allò era una quimera: no coneixien la capacitat del Josep per aconseguir el que es proposa.
Amb els anys no va arribar a dirigir cap orquestra simfònica, però va liderar una de les bandes més populars dels anys 40 a Barcelona: Don Pepe y su orquesta Ámbar.
Un altre tret de la seva personalitat: del dia que va caure Barcelona, el gener del 1939, el Josep a penes en recorda el drama de la retirada. El que sí recorda encara avui és un plat de llenties boníssimes que li van fer en una masia. Sempre agafa el cantó positiu de les coses; sempre s'estima més veure l'ampolla mig plena. I amb aquest optimisme desbordant i amb una tossuderia considerable, Josep Casasús ha recorregut una vida envejable: la joventut al Paral·lel, les orquestres dels anys quaranta, els anys passats tocant als cabarets de Casablanca...
Ara, amb 84 anys, manté el seu lema: "En un món molt fotut, he intentat passar-m'ho bé".
I ho ha aconseguit.