Editat per TV3 i Edicions 62, el llibre recull resums i adaptacions de les biografies de la sèrie i inclou algunes fotografies de l'àlbum personal dels autors o fotogrames dels documentals de TV3.

Cada biografia està precedida d'una introducció sobre el personatge escrita per un membre de l'equip de TV3.



Alguns fragments del llibre:


"...Ens vam fotre les ratlles i sobre el mateix mirall i amb la mateixa navalla va tallar un àcid per la meitat... em vaig ficar l'àcid a la boca, i el xuclava. Em va començar a pujar. M'agradava aquella sensació d'anar completament penjat..."
(David Roca)

"... me acuerdo que cuando iba con los marranos tenía que hacerme el calzado que necesitaba. Desde muy pequeño me enseñaron a ramar, cogía el esparto y me hacían las obías, así se llamaban las sandalias de esparto que fabricábamos..."
(Ramón Martí)

"Con una aguja comenzó a pincharme por todo el cuerpo.
-¿Sientes?¿sientes?
Me decía al mismo tiempo que iba introduciendo la aguja a través de mi piel por todo el cuerpo. Ni en las piernas, ni en las ingles, ni en la cintura, ni en las manos... En su afán de que le dijera que si cada vez que me pinchaba me repetía lo mismo
-¿Sientes?¿sientes?” 
(Andrés Hinarejos)

"...Un bon dia al matí el pare em va dir que ja me'n podia anar de casa. Em va treure sense donar-me temps gairebé ni d'agafar res, i em va dir que ni hi tornés a posar els peus mai més.."
(Anna Esmerats)

"...Vaig estar trenta dies ingressada en un hospital, els metges que m'atenien no em donaven cap possibilitat de vida. Però jo vaig decidir viure..."
(Flora Besó)

"...jo vaig dir als música que traguessin els instruments i la caixa va començar a tocar la marxa el Turuta, i a poc a poc ens vam anar acostant a España. Quan vam ser sota el pal de la bandera espanyola vam tocar la Marxa Reial i van començar els aplaudiments... tot i que jo els hi deia que era la vint-i-setena els diaris de l'endemà deien: Ayer la banda de la Pasionaria al completo se pasó a la España Nacional..."
(Josep Casasús)

"...les coses van començar a anar malament quan jo estudiava 2n d'EGB. El meu pare tenia problemes econòmics en el negoci i les baralles amb la meva mare eren cada vegada més fortes, ja no eren només de paraula, sinó que hi havia agressions físiques..."
(Olga C.)

"Quan el meu pare em preguntava:
- Què seràs quan serà gran?
-Metgessa exploradora -responia jo.
- I això que vol dir? -em tornava a preguntar mort de riure.
- Que seré metgessa per als indis, a la selva -contestava enfadada, pel fet que no s'adonés que per ser metgessa amb els indis i a la selva, calia que fos exploradora..."
(Cristina Álvarez)

"...em tocava anar a fer els tres anys de Magisteri a l'Escola Normal de Mestres. Però la situació de guerra va fer canviar el camí. La Generalitat necessitava mestres per als meus grups escolars. La Conselleria d'Ensenyament va convocar una prova d'aptitud per nomenar mestres interins..."
(Carme Sales)

"... vaig arribar a Tarragona quan la nit era ben fosca. Mai hi havia estat. i em vaig dirigir cap al port. era la primera vegada que veia un vaixell. I allí n'hi havia un, pintat de negre, fumejant. Vaig pujar a bord, i vaig decidir de demanar feina al capità...
(Josep M Siré) 

"...la pista era muy grande, grandiosa, y era de mármol, muy difícil para taconear; me tuve que limitar a hacer figuras y piruetas, improvisando en todo lo que pude y zapateando lo menos posible...”
(Santiago Alba)

"...vam anar rellogats amb una família del poble que tenia un pis a la barriada de Sants. La mare vídua, tres fills; els meus pares i jo en menys de seixanta metres quadrats i una terrasseta on creixi un gall d'indi..."
(Antoni Martínez)