  |
|||
           |
|||
|
|
La primera néta del Ramon, la Beatriu, des de ben petita s'asseia als genolls de l'avi i li demanava que li expliqués històries d'abans. Una vegada i una altra. No se'n cansava mai. Al final, l'avi va tenir una idea: va decidir escriure les seves memòries per fer-li un regal a la Bea. Es tractava d'un regal molt especial, perquè el Ramon gairebé no sap llegir ni escriure. Amb aquesta biografia no només li oferia els seus records, sinó que també li mostrava el seu amor a través d'un esforç titànic. Sense dir-ho a ningú es va comprar unes quantes llibretes quadriculades, de col·legial, i va començar. Durant quatre anys va anar omplint fulls amb una lletra irregular, pràcticament il·legible... A poc a poc, tots els moments viscuts tornaven ben nítids a la seva memòria: la infantesa dura al camp de Jaén, la misèria, la feina de sol a sol..., però, sobretot, la consciència de la pròpia ignorància. Aquesta certesa l'ha acompanyat sempre i l'ha fet patir molt. Però també l'ha fet lluitar. Ara, la seva néta, nascuda a Sabadell fa 18 anys, estudia, condueix, navega per Internet...i quan llegeix les memòries del iaio no pot evitar sentir-se agraïda. 
|
|
|
