  |
|||
           |
|||
|
|
L'Olga C. va escriure la seva autobiografia per escapar-se de la infància, si és que es pot anomenar infància allò que li va passar entre els zero i els divuit anys. Filla d'un matrimoni fracassat ja de bon començament, amb un pare alcohòlic i violent i una mare disposada a aguantar el que calgués, l'Olga es va acostumar massa aviat a fer-se invisible. A casa seva hi plovien bufetades, i a l'exterior, quan en va sortir, hi va trobar un seguit de pensions rònegues i brutes, privacions de tota mena i un constant caminar sense arribar enlloc. Tot plegat, un secret que no es podia explicar, com si en comptes de ser víctima l'Olga fos culpable i s'hagués d'avergonyir de tots aquells patiments. Ara, l'Olga té tres fills petits i, si alguna cosa té clara en la vida, és que la història no s'ha de repetir. La seva és una lluita per la felicitat domèstica, quotidiana, sense excessos: justament allò que no va tenir mai.  |
|
|
