roca



		Quan tot just era un adolescent, el destí va portar David Roca a instal·lar-se en un pis del casc antic de Barcelona. Era un xicot inquiet, rebel, amb ganes de descobrir els racons més foscos de la vida. Ja li passava de petit: cosa que estava prohibida, cosa que volia provar. El David adolescent es va endinsar en aquell món i va anar descobrint tot el que descobria qualsevol jove dels anys vuitanta a Barcelona: l'alcohol, les drogues, la música, el sexe. Al principi, el David s'ho va passar molt bé. En la seva història explica que la relació amb les drogues té una lluna de mel. La percepció del món i d'un mateix es transformen: el món és deliciós i un mateix se sent triomfador. Però les drogues tenen la seva baixada: quan un s'hi enganxa, tota la vida gira al voltant d'aquesta dependència. I, aquí, el David ja no s'ho va passar tan bé. La història del David és la història de molts joves de la seva generació. Potser no té res d'extraordinari. Però és extraordinari que, vivint com ell va viure, continuï viu. Es va acostar molt a l'addicció; va passar entremig de la sida; es va passejar pel suïcidi. I n'ha sobreviscut. I potser aquest és l'argument: la història d'un supervivent.