Franquisme:
oblidar o recordar
Veus ofegades.
Cartes d'un exili a França
El Maquis
la guerra silenciada
Els nens perduts del franquisme
Emissió
Contacte

 

Els nens perduts del franquisme

Els nens perduts del franquisme

El perquè d'aquest documental

Contingut

Equip

Agraïments


Contingut

En els primers anys de la repressió incideixen amb molta virulència en l'univers femení. Milers de dones, embarassades o amb nens petits, són tancades a la presó en unes condicions infrahumanes.

Els nens moren de fam i de malalties. Moltes mares són afusellades amb la incògnita de què se'n farà dels seus fills. El patiment de les mares s'aguditza quan els nens compleixen tres anys i han de sortir de la presó. Si no tenen família a qui enviar les criatures, l'Estat els ingressa en col.legis religiosos o hospicis d'Auxilio Social. El pitjor no és només la separació física, sinó el treball de mentalització que es feia en aquests centres per posar-los contra les idees dels seus pares.

Julia Manzanal
Julia Manzanal
:

"Cuando fueron a detener a Justa Mir, su hijo lloraba y ella le llamó: Lenin, ven, hijo mío.' Los policias le dijeron: '¿Qué ha dicho usted, el niño se llama Lenin? Cogieron al niño de las piernas y le estrellaron la cabeza contra la pared."

 

Juana DoñaJuana Doña:

"Nos metieron en trenes de ganado para trasladarnos del campo de concentración. Y ahí los niños se murieron porque los dejaron a pleno sol. Unos guardias civiles se acercaron y dijeron: "¡Cómo huele esto!" Y les dijimos: "Porque hay mierda y dos niñas muertas". Y entonces las madres tuvieron que dejar a las niñas muertas en el andén y entrar otra vez al vagón para llevarlas presas a Madrid."

Carme Riera
Carme Riera
:

"En 10 dies van morir 32 criatures a la presó de Saturraran. El dia que va morir la meva filla, les monges van començar: 'Ay, ¡un angelito que adorará a Dios! ¡Esto es una gloria!' Mira, els vaig arrencar la toca i les vaig fotre fora. I, a l''enterro', no m'hi van deixar anar."

 

Teresa Martín:

"En la cárcel siempre estaba de la mano de mi madre. Sólo nos separaron una vez, pero fue para separarnos definitivamente. Me sacaron de la cárcel y me metieron en un tren con otros niños sin que las madres lo supieran. A mi madre le dieron una paliza y la tuvieron que encerrar porque se puso como una loca porque le habían quitado a su hija."

Tomasa Cuevas:

"En aquellos años, esto era peor que en Argentina. Pero ha habido mucho interés después de la transición en tapar todo esto, en no hablar. ¿Para qué? Ya pasó. Y la culpa la han tenido los que han gobernado."


En la segona part del treball, els protagonistes són mares i fills que van ser separats i que no van saber mai més res els uns dels altres.

El reportatge mostra per primera vegada uns documents inèdits del Servei Exterior de Falange referents a la repatriació de nens que havien estat evacuats a l'estranger per les autoritats republicanes durant la guerra civil. Aquest informe reconeix que els nens són tornats a la força a Espanya, sense que els pares biològics els hagin reclamat.

Quan els nens arriben a Espanya, sovint no són tornats a les seves famílies, perquè es consideren "no aptes" a causa del seu passat polític. Un decret de l'any 1941 permet canviar els cognoms a aquests nens. El camí de les adopcions il·legals ("prohijamientos", com es deia en aquell temps) està obert.


Carme FiguerolaCarme Figuerola:
"Quan un fill complia tres anys el venien a buscar i se l'emportaven a un asil que havia fet Franco a Madrid. I em van dir que si donava el nen a l'asil no el veuria mai més."


Emilia Girón

Emilia Girón
:

"A mi hijo lo llevaron a bautizar y no me lo devolvieron. Fueron por él para bautizarlo, pero el niño ya no lo volví a ver más."

 

 

José MurilloJosé Murillo:

"Le dijeron a mi madre: 'A tu hija se la han llevado. Han estado aquí las monjas y se la han llevado a ella y a tres más. Las han metido en un coche y se las han llevado a Barcelona de monjas."

 


Vicenta Flores
Vicenta Flores
:

"Vinieron a buscarme al asilo cuatro veces. Cuatro familias distintas. Cada vez hacían creerme que eran mi familia verdadera. ¿Quién soy yo, en realidad? ¿Cómo me llamo, qué años tengo, por qué me han quitado a mi padre?"


 

Francisca Aguirre
Francisca Aguirre
:

"Las de Auxilio Social nos juntaron y nos dijeron que éramos escoria, que éramos hijas de horribles rojos, asesinos, ateos, criminales, que no merecíamos nada y que estábamos ahí por pura caridad pública."

 


Olivia Rapp
Olivia Rapp
:

"A mi hermano lo repatriaron desde Rusia sin saber nosotros nada. Cuando mi madre lo quiso llevar a casa, la Junta de Protección de Menores le dijo que había orden de no dejarle venir, sin ninguna explicación. Muchos años más tarde hemos visto un informe que dice que mi familia no era apta para la educación de mi hermano."


Uxenu Álvarez:

"Me mentalizaban para que fuera en contra de mi padre y de la España democrática y republicana. Tenía que ser como ellos, como los vencedores. Toda mi educación ha sido el 'Cara al sol' y el 'Padrenuestro'. Me robaron la infancia, me mataron en el 36. Soy un muerto en cuanto a lo que iba a ser. "


© CCRTV Interactiva, S.A.
© Televisió de Catalunya, S. A.