Els ibers Els pobles ibers van ocupar les costes del sud i de l'est de la península Ibèrica des del segle V aC. Al nord de l'Ebre, aquests pobles tenien algunes característiques culturals en comú, com la llengua i l'escriptura, el domini de la metal·lúrgia del ferro i del torn de terrissaire i l'economia bàsicament agrícola. La base de l'organització social dels ibers era la tribu, encapçalada per la monarquia i l'aristocràcia guerrera. Els ibers van situar els seus poblats en llocs elevats per facilitar-ne la defensa i els van organitzar com a ciutats. Tenim testimonis del seu ritual d'enterrament gràcies als cementiris que ens han quedat, on s'han trobat peces ibèriques a les tombes. Entre els pobles ibers situats en el territori de l'actual Catalunya, van destacar els laietans, assentats a la zona compresa entre el Garraf i la Tordera. Al nord dels laietans, hi van habitar els indigets, que van tenir com a capital dos nuclis urbans a l'entorn de l'antic estany d'Ullastret. Però el poble iber més poderós va ser el dels ilergets, assentats entre les valls del Cinca i el Segre, i quan tenien com a capitals Iltirda (Lleida) i Atanagrum. Els ilergets van participar en l'enfrontament bèl·lic entre romans i cartaginesos, que donaria pas a la conquesta romana. Amb la victòria romana a la Segona Guerra Púnica, els ibers van ser incorporats a l'imperi romà.