Els visigots La tribu germànica dels visigots va arribar a la península Ibèrica cap al 411 com a aliada dels romans per expulsar els altres pobles germànics. Quatre anys més tard, Ataülf, un comandant visigot casat amb Gal·la Placídia, germana de l'emperador Honori, va entrar a Barcelona. Tot i que Ataülf va ser assassinat poc després, els visigots ja no van abandonar el territori peninsular. Durant anys, Barcelona fins i tot va arribar a ser capital dels visigots establerts a la península. Els visigots també van aconseguir ocupar Tarragona, tot i la resistència dels seus habitants. Cap al darrer quart del segle V, acabat de desaparèixer l'Imperi d'Occident, l'emperador d'Orient va reconèixer la Tarraconense com un dels territoris d'assentament del poble visigot. A la primera dècada del segle VI, els visigots van ser expulsats de gran part de la Gàl·lia. Aleshores van establir el regne d'Hispània amb capital a Toledo. Però, tot i l'existència de relacions de poder, la influència al territori català del regne visigot, amb una cultura molt pobre, va ser molt feble. En aquesta etapa, el sistema del colonat, és a dir, la fixació del pagès a la terra, va continuar avançant; les vil·les es van emmurallar i es va estendre la construcció de castells i monestirs. Pel que fa a les restes arquitectòniques visigòtiques més destacades que ens han quedat a Catalunya, hi ha les d'una basílica de tres naus a Barcelona, al subsòl de l'actual catedral; el presbiteri trobat al claustre del monestir de Sant Cugat i alguns elements de l'església de Sant Miquel a Terrassa. A finals del segle VII, el duc Pau, d'origen grec, va ser enviat pel rei visigot Vamba a reprimir una revolta a la Septimània, al sud de la Gàl·lia. En arribar a la Tarraconense, el duc va trair el rei i es va proclamar rei. Aleshores, l'exèrcit de Wamba va ocupar Barcino i Gerunda i va avançar sobre la Septimània. Finalment, la invasió musulmana a la península Ibèrica, a començaments del segle VIII, va posar fi a la monarquia visigòtica. Amb l'avenç carolingi al sud dels Pirineus, es començaria a configurar la Catalunya feudal.