El feudalisme Els primers que s'establiren a les planes deshabitades dels territoris conquerits pels francs van ser pagesos pobres de les muntanyes, que buscaven millors terres. La majoria d'aquests pagesos va crear petites propietats o alous. Però, com que no disposaven de documents de propietat, aviat van començar a tenir problemes amb les autoritats comtals. Aquestes, adduint la representació dels monarques carolingis, s'atribuïen la propietat de les terres. Per repoblar els llocs de frontera especialment perillosos, els comtes van atorgar cartes de franquesa, com la que el comte Borrell concedí a la ciutat castell de Cardona. Aquestes cartes garantien als pagesos la llibertat individual, la seguretat dels béns, no haver de pagar determinades contribucions i la immunitat davant les autoritats comtals. Els comtes també van fer donacions de terres a l'Església. Són conegudes les de Guifré el Pelós als monestirs de Santa Maria de Ripoll i de Sant Joan de les Abadesses. Gràcies a aquestes i altres donacions, compres o confiscacions, l'Església es va convertir en un gran latifundista. Les autoritats eclesiàstiques van desenvolupar activitats militars, judicials i diplomàtiques. És en aquest període que a Catalunya s'expandí l'art romànic, que va caracteritzar l'arquitectura religiosa als comtats catalans. Per exercir el poder, els comtes comptaven amb els veguers i els vescomtes com a representants. Els veguers delimitaven les terres ocupades entorn d'un castell termenat i les administraven. Els lloctinents dels comtes eren els vescomtes, que residien majoritàriament a les ciutats i duien a terme les missions encarregades pel comte. Ja entrat el segle XI, els veguers van lluitar per sotmetre els pagesos a la seva autoritat. Aleshores, el feude que administraven com a funcionaris comtals es convertí en senyoria, on s'adjudicaren drets per manar -anomenats banals o jurisdiccionals-, pels quals van començar també a cobrar rendes. En aquesta etapa, els nobles van intentar també sotmetre les terres de l'Església, que es defensà de la violència nobiliària mitjançant la institució de pau i treva, amb intervenció del bisbe abat Oliba i el suport dels comtes de Barcelona. Paral·lelament, per augmentar el seu poder, algunes famílies vescomtals i nobles es van enfrontar al comte de Barcelona, però van fracassar. El resultat va ser la submissió de la noblesa als comtes de Barcelona en temps de Ramon Berenguer I. Aquest comte va estatuir aleshores un nou sistema políticosocial, el feudalisme, basat en el vassallatge, i estructurat segons un codi, els Usatges, que seria completat posteriorment. Els Usatges s'ha considerat el primer codi feudal europeu -si bé la versió oficial data de 1413.