La Catalunya liberal El buit de poder que es va produir a Espanya durant la Guerra del Francès va impulsar la convocatòria, per primera vegada, d'unes corts representatives a Cadis. La Constitució de Cadis elaborada per aquestes Corts, no va arribar a entrar en vigor, però es va convertir en un símbol de les reivindicacions liberals. Expulsats els francesos, el regnat de Ferran VII (1814-1833) es va caracteritzar pel retorn a l'absolutisme i la repressió dels liberals. Amb tot, la monarquia va buscar el suport dels absolutistes més moderats introduint mesures de caire centralista, concessions a l'exèrcit o no restablint la inquisició. Això, a Catalunya, va provocar la revolta dels reialistes Malcontents. D'altra banda, els liberals, mancats de canals de representació, van acudir als pronunciaments militars per accedir al poder, una pràctica que arribaria a caracteritzar la vida política de la Catalunya i l'Espanya contemporànies. El pronunciament més reeixit d'aquests anys va obrir pas al Trienni Liberal de 1820-1823, que va acabar esclafat per tropes franceses en ajut del monarca espanyol. El regnat d'Isabel II (1833-1868), va significar el trencament definitiu entre els absolutistes i la monarquia espanyola, simbolitzat en l'esclat de la Primera Guerra Carlina. El liberalisme isabelí, tanmateix, va ser censatari i summament restrictiu. Només una minoria de grans propietaris podia participar en el sistema polític. Des de 1844 fins a 1868, exceptuant del Bienni Progressista de 1854-1856, els governs a Espanya van ser moderats. En canvi, en aquest període, Catalunya, que avançava en la industrialització i necessitava modernitzar l'estat, va ser majoritàriament liberal progressista i va protagonitzar la majoria de revoltes liberals i populars, com el mateix Bienni Progressista. Tot i això, al camp català hi havia també partidaris del carlisme, que van prendre part amb convenciment en les tres guerres carlines que hi va haver al segle XIX a Catalunya. Entre els carlins catalans, hi havia membres de la noblesa, però també pagesos decepcionats d'un capitalisme liberal que ni ampliava llibertats ni reduïa les desigualtats socials.