La Fil·loxera i la crisi agrària finisecular Durant el segle XIX, l'agricultura catalana va continuar el procés d'especialització iniciat el segle anterior. Una d'aquestes especialitzacions era la viticultura. A mitjan segle, el progrés en la fabricació i exportació de vins i aiguardents va fer que el cultiu de la vinya s'estengués. Aquest avenç de la vinya es va veure especialment potenciat quan, als anys 60, les vinyes franceses van començar a patir la plaga de la fil·loxera, un insecte procedent d'Amèrica, que atacava les arrels dels ceps i en provocava la mort. Aleshores la producció vinícola de França va disminuir i les exportacions catalanes van començar a créixer. A comarques com el Penedès, el Priorat o el Vallès i d'altres la vinya va ocupar tots els racons. Fins i tot en terres poc productives, els elevats preus assolits pel vi feien rendible plantar vinya. Les advertències de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre, agrupació de propietaris agraris, que calia preveure l'arribada de la fil·loxera a Catalunya, no van poder evitar els estralls causats per aquest insecte als ceps catalans a partir de 1879. Després de moltes recerques, la solució es va trobar en la replantació de les vinyes amb peus americans, que eren immunes a la plaga, i s'empeltaven amb les espècies tradicionals del país. La fil·loxera no solament va arruïnar molts productors, i va reduir de manera important la superfície dedicada a la vinya, sinó que va evidenciar els problemes jurídics vinculats a la rabassa morta, el contracte habitual a la vinya, que es fixava fins a la mort dels ceps plantats. Com que a causa de la fil·loxera els ceps havien mort, els propietaris van considerar els contractes extingits, cosa que va provocar una llarga lluita dels pagesos, que qüestionaven la propietat de la vinya. Finalment, a les darreries del segle XIX, es va acordar permetre la continuïtat dels conreadors, però no sota el règim de rabassa morta, sinó mitjançant un nou contracte temporal, però normalment de renovació automàtica, que no qüestionava el dret del propietari. D'altra banda, a finals de segle, l'arribada a Europa de cereals dels Estats Units, va provocar una baixada dels preus d'aquest producte, que va arruïnar els productors catalans. La crisi agrària de finals de segle també va repercutir en la indústria catalana, ja que va reduir el consum pagès.