L'expansió de la vinya i l'aiguardent Durant el segle XVIII, la població de Catalunya es va duplicar fins arribar al milió d'habitants. Aquest augment de la població va fer que al camp s'incrementés la superfície conreada. També es van introduir noves tècniques, com el regadiu o la rotació de cultius. A diferents llocs de Catalunya, els pagesos van poder dedicar una part de la seva producció a la venda i es van especialitzar en el cultiu del blat, l'olivera o la fruita seca. A les comarques de la costa, com el Maresme, el Penedès i el Camp de Tarragona, la vinya va ocupar les zones fins llavors destinades als conreus tradicionals i, també, els vessants de les muntanyes. Al pagès, li sortia a compte elaborar vins i aiguardents perquè hi havia una forta demanda d'aquests productes des de la mar del Nord i des d'Amèrica, que feia que els preus fossin elevats. La destil·lació es va difondre i l'aiguardent va passar a ser el primer producte d'exportació de Catalunya. Els comerciants de Reus i Valls organitzaven la producció per tota la comarca i en controlaven la comercialització local i l'exportació a partir dels ports de Salou, Tarragona i Cambrils. En les zones on es cultivava la vinya, es van generalitzar els contractes de rabassa morta, que duraven fins a la mort dels ceps plantats, és a dir, uns cinquanta anys. Això, va permetre la consolidació d'una classe mitjana pagesa, amb possibilitats de consum, cosa que, a la vegada, va impulsar del desenvolupament industrial.