|
El pactisme i els orígens de la Generalitat
|
|
|
|
|
|
|
S'ha anomenat pactisme la peculiar forma com els monarques de la corona catalanoaragonesa es van repartir el poder amb els grups més privilegiats. En un principi, aquests grups eren constituïts per la noblesa i el clergat, però des de l'inici del segle XIII s'hi van afegir els burgesos rics de les ciutats, sobretot de Barcelona.
Mitjançant el pactisme es va buscar un equilibri entre l'autoritarisme dels reis i la defensa dels privilegis econòmics de noblesa, clergat i burgesia rica. L'instrument més important de què es va disposar per aconseguir aquest equilibri van ser les corts, on no hi eren representats ni camperols ni menestrals.
Els grups privilegiats van aprofitar els moments en què el rei necessitava el seu ajut monetari per forçar-lo a aprovar acords que reforçaven els seus privilegis. A finals del segle XIII, durant el regnat de Pere el Gran, les corts van rebre un impuls important. El monarca, que després de la conquesta de Sicília havia estat excomunicat pel papa i temia que el rei de França envairia militarment Catalunya, va demanar ajut monetari a les corts.
Aleshores, els representants a les corts van forçar el rei Pere a convocar cort general cada any, a compartir amb les corts l'elaboració de les lleis, a respectar els Usatges, cosa que significava refermar la remença, a fer concessions en els impostos i a reconèixer els privilegis de la noblesa, l'Església i els municipis.
Un altra pas cabdal en la consolidació del pactisme va ser la creació de la diputació del general a mitjan segle XIV, durant el regnat de Pere el Cerimoniós. Aquest organisme va sorgir com una delegació permanent de les corts destinada a controlar l'actuació dels funcionaris reials en el cobrament d'impostos.
En els seus orígens, la diputació del general no funcionava de manera permanent i només representava les corts mentre aquestes no es tornaven a reunir. Tanmateix, des de les Corts de Montsó, la diputació del general va poder cobrar impostos permanents, anomenats generalitats, i poc després, les Corts de Barcelona van fixar la seva residència a la ciutat comtal.
Ja al segle XV, durant el regnat del primer Trastàmara, es va aprovar la reglamentació definitiva de la diputació del general, que la convertia en un organisme independent de les corts. Aleshores, la diputació del general va esdevenir el principal poder de Catalunya i també l'instrument dels grups més poderosos a l'hora de defensar els seus interessos.
|
|
|
