La fi del regne de Mallorca En el seu testament, Jaume I va constituir el regne de Mallorca, que incloïa les illes de Mallorca, Eivissa i Formentera (Menorca no va ser conquerida fins al 1287). A aquestes, hi va afegir els comtats de la Cerdanya i el Rosselló amb el Conflent i el Vallespir, la senyoria de Montpeller i les baronies de Carladès i Omeladès. La creació del regne es derivava del model de la unió de Catalunya i Aragó, que descartava la simple annexió dels territoris conquerits. Però la dispersió dels territoris que constituïen el regne de Mallorca el van fer molt difícil de governar. El primer rei del regne de Mallorca ve ser el fill segon de Jaume I, Jaume II. Ben aviat, el seu germà Pere el Gran, rei de la corona catalanoaragonesa, va obligar-lo a prestar-li vassallatge. Tot i això, quan, en el marc de les guerres dels catalans amb Sicília, el rei de França va envair territori català, Jaume II va deixar-li pas lliure pel Rosselló. En resposta a aquesta acció, Pere el Gran va ocupar Mallorca. El regne quedà en mans catalanoaragoneses fins a la Pau d'Agnani de finals del segle XIII, que obligà a retornar-lo a Jaume II de Mallorca. A pesar de la rivalitat comercial, durant el primer terç del segle XIV les relacions entre el regne de Mallorca i la corona catalanoaragonesa van ser pacífiques. Tot i això, a mitjans de segle, el rei catalanoaragonès Pere el Cerimoniós va acusar Jaume III, rei de Mallorca, d'incomplir les obligacions de vassallatge i altres greuges fiscals. Això serví de pretext a Pere per ocupar l'illa de Mallorca i el Rosselló. La mort de Jaume III a la batalla de Llucmajor el 1349 va posar fi al regne de Mallorca.