Regionalistes, lerrouxistes i solidaris La victòria de la candidatura "dels quatre presidents" va obrir les portes a la fundació de la Lliga Regionalista, partit defensor d'un catalanisme possibilista i socialment conservador, que va esdevenir hegemònic a Catalunya entre el 1901 i el 1923. Els dos homes que van encapçalar el partit durant aquesta etapa hegemònica van ser Enric Prat de la Riba i Francesc Cambó. Enfront de la Lliga, es va crear a Catalunya un nou partit republicà, el Partido Republicano Radical encapçalat per Alejandro Lerroux. En els seus abrandats discursos, Lerroux defensava l'anticlericalisme militant, l'espanyolisme agressiu i un radicalisme social anarquitzant. Després de la fracassada vaga general del 1902, el lerrouxisme va aconseguir acaparar amplis sectors desencisats del moviment obrer i popular i va tenir un especial ressò entre els treballadors immigrants de Barcelona. El partit Republicà Radical va esdevenir, en aquesta etapa, la principal força d'esquerres a Catalunya, on va establir una àmplia xarxa d'entitats, entre les quals les populars casas del pueblo. L'assalt per militars del setmanari "Cu-Cut" va impulsar una de les iniciatives més cohesionadores del catalanisme, tot i que només passatgera. Els grups i partits catalanistes van organitzar el moviment de Solidaritat Catalana, que va presentar una candidatura unitària a les eleccions del 1907. Només els lerrouxistes se'n van desentendre. La candidatura solidària va obtenir un espectacular èxit electoral. Tanmateix, les importants diferències entre els integrants del moviment i els efectes de la Setmana Tràgica, van portar a la seva dissolució.