L'auge de la CNT i el pistolerisme El fracàs de la vaga general de 1902 va afeblir de manera molt important l'obrerisme català. La reorganització del moviment obrer no es va iniciar fins al 1907, quan amb la creació de Solidaritat Obrera es va aconseguir reagrupar bona part dels sindicats obrers. Solidaritat Obrera va ser la matriu de la CNT, central sindical de tendència anarcosindicalista fundada el 1911, que esdevindria hegemònica a Catalunya fins a la Guerra Civil de 1936-1939. La CNT va dirigir a Catalunya la vaga general revolucionària de l'estiu de 1917, quan en els enfrontaments entre exèrcit i vaguistes a Barcelona hi va haver 33 morts i a Sabadell 10. Aleshores, el govern va ofegar el moviment revolucionari amb el suport de la força militar i la CNT va ser perseguida. L'any següent, la CNT va celebrar el Congrés de Sants, on es van fixar dos punts bàsics de la seva nova orientació: el sindicat únic i l'acció directa. L'èxit de la tàctica de sindicat únic va quedar demostrat en un seguit de vagues, com la de La Canadenca, que van paralitzar pràcticament l'activitat econòmica del Principat i van demostrar la força de la CNT. El protagonisme d'aquests anys va proporcionar a la CNT un creixement espectacular. Es va iniciar aleshores una etapa de confrontació social que la crisi econòmica de la postguerra va agreujar. Dins la CNT, la divisió entre els elements possibilistes i els partidaris de la revolució es va accentuar. Uns quants homes armats que actuaven en nom de la CNT van començar a atemptar contra patrons i elements obrers. Els patrons, per la seva banda, van organitzar bandes de pistolers per atemptar contra els líders sindicals i, més tard, els Sindicats Lliures, que van mantenir la tàctica terrorista. Els pistolers de la patronal actuaven amb el suport dels governadors civils i amb la connivència de la policia. Tot plegat va culminar en una intensa repressió contra el moviment obrer i els dirigents sindicals. Aquesta clima d'extrema conflictivitat social va impulsar els grups dominants catalans a donar suport al cop d'estat de Primo de Rivera el 1923.