L'Assemblea de Parlamentaris La crisi econòmica i la pujada de preus que es va iniciar a les acaballes de la Primera Guerra Mundial, va radicalitzar la conflictivitat social i va conduir el sistema de la Restauració a una crisi política. El govern es va negar a tractar sobre les problemàtiques que afectaven l'estat i va optar per suspendre les garanties constitucionals i tancar les corts. Aquesta actuació va incitar la Lliga Regionalista a convocar una Assemblea de Parlamentaris, primer catalans i després espanyols, amb la finalitat d'aconseguir per via parlamentària les reformes administratives i polítiques que l'Estat necessitava. Però, l'Assemblea va ser declarada sediciosa pel govern i va ser dissolta per la policia. La coincidència de l'Assemblea amb la vaga general obrera d'aquell any i el caràcter massa avançat de les propostes dels parlamentaris, van inclinar la Lliga a acostar-se al govern, en què va participar per primer cop a finals del 1917. Aquesta participació va acabar en un fracàs que va costar a la Lliga l'hegemonia a Catalunya. Els anys 20, quan la Lliga de Cambó va entrar en decadència, es va produir un procés de radicalització del catalanisme. Va sorgir, aleshores, l'Estat Català, de Francesc Macià, que defensava l'independentisme lligat a un projecte social de signe progressista. Alhora, una part dels militants de la Lliga Regionalista i del PSOE van configurar, respectivament, dos partits nacionalistes, Acció Catalana, que va vèncer la Lliga en les eleccions provincials del 1923, i la Unió Socialista de Catalunya.