L'esclat de la Guerra i la revolució L'estiu de 1936, un nou cop d'estat militar contra la República encapçalat pel general Franco va ser l'inici d'una Guerra Civil que va durar gairebé tres anys. A Catalunya, on la rebel·lió militar va fracassar, va començar una etapa revolucionària que va anar acompanyada d'accions violentes contra persones de dretes i de l'església. En aquesta conjuntura, la Generalitat va perdre l'hegemonia i va ser el moviment obrer representat per la CNT-FAI el que va passar a controlar la situació. Arran de l'alçament, molts patrons d'empreses van fugir, i els treballadors van intentar posar en marxa la producció. Es va iniciar, aleshores, un procés de col·lectivitzacions i les empreses van passar a ser controlades per les organitzacions obreres i camperoles i els sindicats. Per a les dones, la revolució va significar un cert alliberament. L'avortament es va legalitzar i es va parlar d'amor lliure. A més d'ocupar-se de la supervivència a les llars, les dones van col·laborar en l' organització de la lluita antifeixista i van participar en la producció. Paral·lelament, a iniciativa de la CNT-FAI, es va crear un Comitè Central de Milícies Antifeixistes, que va dirigir la revolució col·lectivista mitjançant el Consell Suprem de l'Economia de Catalunya. El Comitè va organitzar, també les primeres columnes de voluntaris cap al front. Voluntaris milicians, mal armats, mal organitzats i mal dirigits, van sortir cap al front d'Aragó. El Comitè Central de Milícies Antifeixistes va durar fins a la tardor de 1936, quan la CNT va acceptar formar part d'un govern d'unitat de la Generalitat. La CNT també va participar en el govern de l'Estat.