La recuperació de l'autogovern A Catalunya, l'inici de la transició va obrir una etapa reivindicativa, tant per la crisi econòmica, com per motius polítics. A començaments de 1976, l'Assemblea de Catalunya va cridar els ciutadans a la mobilització. Aquell hivern, hi va haver manifestacions a Barcelona amb demandes de "Llibertat, amnistia, estatut d'autonomia". A l'estiu, es va organitzar la Marxa de la Llibertat, que, malgrat la repressió policial, va recórrer zones àmplies de Catalunya. La concentració de l'Onze de Setembre de 1976 a Sant Boi de Llobregat va ser la primera que es va poder celebrar fora de la clandestinitat des de 1938. Alhora, la mobilització en favor de l'ús públic del català va augmentar la presència del català als mitjans de comunicació, a l'ensenyament i a la vida ciutadana, com van posar de manifest els actes de cloenda del Congrés de Cultura Catalana de 1977. El protagonisme adquirit per la reivindicació de l'autogovern en aquesta etapa va ser reforçat pels resultats de les eleccions generals de la primavera de 1977. A Catalunya, els partits i coalicions que incloïen als seus programes el restabliment de les institucions i principis recollits a l'Estatut de 1932 van obtenir més del 75% dels vots. Es va formar, aleshores, una Assemblea de Parlamentaris, integrada per tots els diputats i senadors catalans, que va exigir el restabliment de la Generalitat i el retorn del seu president a l'exili, Josep Tarradellas. L'Assemblea es va veure ratificada per la manifestació de l'Onze de Setembre de 1977, on van participar un milió de ciutadans que reivindicaven l'autogovern. A conseqüència de la pressió generalitzada, el govern de Suárez va promulgar un decret que restablia provisionalment la Generalitat. Al cap d'un mes, Tarradellas va arribar a Barcelona, aclamat per la ciutadania. Aquest va ser l'únic acte de restauració de la legitimitat republicana en tota la transició democràtica espanyola. Dissolta l'Assemblea de Catalunya, Tarradellas va nomenar un Consell Executiu de la Generalitat, on eren representades totes les forces parlamentàries. La Generalitat provisional va actuar sense competències i sense infraestructura pròpia, disposant només dels recursos de la Diputació de Barcelona.