L'Estatut d'Autonomia Aprovada la Constitució de 1978, que dissenyava un Estat de les Autonomies, es va iniciar l'elaboració d'un Estatut d'Autonomia de Catalunya. L'Estatut va ser redactat a Sau per una assemblea de diputats i senadors catalans. Retallat notablement en el curs de les discussions al Parlament espanyol, va ser aprovat en referèndum pels ciutadans catalans el 1979. L'Estatut defineix Catalunya com a "nacionalitat" i la Generalitat com la "institució en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya". Reconeix el català com a llengua pròpia de Catalunya i com a idioma oficial juntament amb el castellà. Concedeix a la Generalitat més poders que el de 1932 en matèria d'ensenyament i cultura i mitjans de comunicació, però menys en l'ordre públic i la justícia. Els aspectes de finançament de l'autonomia es deixen en una situació d'ambigüitat, que posteriorment ha comportat problemes. La primavera de 1980, es van celebrar les primeres eleccions al Parlament de Catalunya, on la minoria més votada va ser la coalició establerta per Convergència i Unió. Aquestes eleccions van significar la fi de la Generalitat provisional i l'inici de l'etapa autonòmica. El govern de la Generalitat que va sorgir de les eleccions va ser presidit per Jordi Pujol. Després de les eleccions al Parlament, es va iniciar un procés complex de traspàs de competències, que va perillar després de l'intent de cop d'estat contra la democràcia de 1981, el qual va impulsar una política de frenada als processos autonòmics que es va concretar en la Llei Orgànica d'Harmonització del Procés Autonòmic. Amb tot, l'aplicació de l'Estatut d'Autonomia va reobrir a Catalunya una estructura política i unes eines de reconstrucció nacional que li havien estat negades durant més de quatre dècades. La normalització del català, malgrat els conflictes i debats que es van haver de superar, va permetre un important avanç en el coneixement i l'ús social d'aquesta llengua entre la població de Catalunya. La catalanització va progressar també als mitjans de comunicació. Van sorgir més diaris i revistes redactats en català, si bé amb una difusió limitada. També es va incrementar la publicació de llibres en català. La presència del català a la ràdio i la televisió va augmentar considerablement amb l'inici de les emissions de les cadenes públiques, Catalunya Ràdio i Televisió de Catalunya.