La violència política a la Barcelona del segle XIX La revolució liberal es va dur a terme a Catalunya en un clima generalitzat de violència. Juntament amb les tres guerres carlines, que van colpejar una bona part del territori, cal esmentar la violència organitzada o tutelada des de l'estat, i les diverses revolucions populars, algunes de les quals van prendre també un caire inusitadament/sorprenentment violent. Ja al Trienni Liberal (1820-23) es va fundar la Milícia Nacional, un cos armat de voluntaris, amb la finalitat de garantir l'ordre i consolidar les conquestes de la revolució. Durant la Dècada Moderada (1843-1856), la Milícia Nacional va ser definitivament dissolta i es va fundar la Guàrdia Civil (1844), el primer cos professionalitzat de policia, amb un estatus d'institut militar. Tanmateix, fins al 1868 van ser freqüents els estats d'excepció, que atorgaven al capità general uns poders extraordinaris i deixaven la repressió en mans de l'exèrcit. Barcelona va ser bombardejada en diverses ocasions des del castell de Montjuïc. Amb la Restauració (1874-1931), l'estat va desplegar diversos cossos policials i parapolicials, de funcionament opac i, en general, impune, però l'exèrcit va tornar a jugar un paper repressiu de primera línia, en especial a partir de 1899. Les revoltes populars, anomenades bullangues, també van ser freqüents. La primera (1835) es va saldar amb la crema de convents i de la fàbrica Bonaplata, la primera que havia introduït la màquina de vapor a Catalunya. Altres bullangues van ser la de 1842, reprimida des de Montjuïc ; la de 1843, coneguda amb el nom de la Jamància, que es va resoldre de la mateixa manera ; i les de 1845, 1854 i 1856. Entre els factors que van atiar aquestes revoltes cal esmentar la concentració a la ciutat d'un proletariat inestable, la decepció de les classes populars davant el caràcter conservador que anava prenent la revolució burgesa i l'extensió de les idees republicanes. Durant el decenni de 1890, en plena Restauració borbònica, l'extensió de l'ideari violent en el moviment anarquista va donar lloc a diversos grans atemptats. El 1893 es van fer catorze atemptats amb bomba a Barcelona, entre els quals destaquen l'atemptat fallit contra el capità general Martínez Campos i l'explosió de dues bombes al Liceu. El 1896 hi va haver un atemptat amb bomba contra la processó de Corpus al carrer de Canvis Nous, que va provocar una gran mortaldat. La repressió, sota jurisdicció militar, va ser indiscriminada. El procés de Montjuïc (1897), que es va saldar amb cinc execucions, va aixecar una onada de protestes, tant a Catalunya com a nivell internacional. Tanmateix, la repressió va desorganitzar momentàniament el moviment llibertari. Encara el 1909, l'oposició a la guerra del Marroc va provocar un nou alçament de caràcter anticlerical i violent, la Setmana Tràgica, que va ser seguida per una repressió duríssima i indiscriminada. Per tots aquests motius, Barcelona es va guanyar la trista etiqueta de "la ciutat de les bombes".