Justes i trobadors Durant el segle XII es va estendre per terres d'Occitània un important moviment poètic en llengua vulgar, conegut amb el nom de poesia trobadoresca. Els trobadors, poetes i compositors alhora, van desenvolupar una nova actitud estètica ("l'amor cortès"), que s'expressava a través de diversos gèneres fortament reglamentats: el sirventès, de contingut satíric i violent; el plany, lament fúnebre per la mort d'una persona estimada; la pastorel·la, o diàleg amorós; l'alba, que descriu el desvetllar dels amants clandestins a l'albada; o la dansa i la ballada, cançons aptes per ser ballades. Els trobadors van disposar d'una important requesta a les corts feudals. Al seu voltant van néixer justes i tornejos, en què els trobadors rivalitzaven en enginy poètic i havien d'improvisar noves composicions al voltant de temàtiques i formes suggerides pels jurats. El moviment trobadoresc assenyala l'inici de la literatura en llengua vulgar, que va assolir la plenitud amb els poetes toscans del Trecento. Catalunya va viure des del primer moment l'influx de la literatura trobadoresca, desenvolupada en terres que també pertanyien als comtes de Barcelona. És possible documentar, ja aleshores, diversos trobadors catalans, com Guillem de Berguedà. Però la influència del nou gènere va créixer després de la batalla de Muret (1213), quan molts trobadors provençals van refugiar-se en terres del Principat. A més, cal esmentar també trobadors catalans, com Cerverí de Girona. D'altra banda, des del segle XIV, si més no, es van fer diversos certàmens poètics anuals en diversos indrets de la Corona d'Aragó, com Lleida, on ja és esmentat el 1338, Barcelona, on Joan I va instituir una festa de la Gaia Ciència el 1393, València o Palma. Justament al febrer de 1474 es va organitzar a València un certamen que va donar lloc a una de les primeres obres impreses a la Península Ibèrica, Les obres e trobes davall scrites, les quals tracten de lahors de la sacratíssima Verge Maria, amb poemes de Joan Roís de Corella, Bernat Fenollar, Jordi Centelles i altres autors. La tradició trobadoresca va perpetuar-se, doncs, en terres de la Corona d'Aragó. Fins i tot els nostres grans poetes del segle XV, com Jordi de Sant Jordi i Ausiàs March, fan servir una mètrica trobadoresca i un lèxic no exempt de provençalismes. Els certàmens poètics d'arrel trobadoresca van continuar durant el segle XVI, ja amb un regust fortament arcaïtzant. Encara el 1572, el gremi de fusters de Ciutat de Mallorca en convocà un en honor de sant Josep. Pocs anys abans, el 1538, el mallorquí Francesc d'Olesa havia compost un Art de trobar, un dels darrers tractats de preceptística trobadoresca. La tradició trobadoresca va endarrerir l'arribada dels nous models literaris italians en terres catalanes. També va donar lloc a una forta vindicació d'Ausiàs March, presentat en les edicions barcelonines del segle XVI com un autor de característiques no menors a Francesco Petrarca.