Els rebomboris del pa El 1789, el mateix any en què es va iniciar la Revolució Francesa, Barcelona va viure una revolta popular molt important, causada per una crisi de subsistències i per l'augment dels preus del blat. Fets similars es van produir en altres localitats, com Vic i Mataró. La repressió aplicada per les autoritats va ser extremament dura. La revolta es va iniciar el 28 de febrer a la nit, després d'haver anunciat que, l'endemà, el preu del pa havia de sofrir un encariment significatiu. La multitud va assaltar, saquejar i incendiar el pastim, o fleca municipal, que havia estat privatitzat el 1767, malgrat l'oposició de les tropes enviades pel capità general de Catalunya, Francisco González y de Bassecourt, comte d'El Asalto. L'endemà, 1 de març, diumenge, la multitud es va manifestar al matí al pla de Palau i va obtenir garanties per escrit que el preu del blat no augmentaria; també va assolir la llibertat dels detinguts de la nit anterior. A la tarda, però, van continuar els aldarulls, que reivindicaven la reducció del preu d'altres aliments bàsics, com la carn, el vi i l'oli; alguns avalotats van ocupar la catedral i van tocar a sometent. Tanmateix, els regidors i les classes dirigents van organitzar patrulles ciutadanes, amb l'objectiu de restablir l'ordre, i van detenir uns quants insurgents. L'endemà, 2 de març, només es van produir incidents aïllats. Les patrulles es van fer càrrec de l'ordre públic a la ciutat, i la majoria d'establiments van tornar a obrir. Tanmateix, els sectors dirigents de la ciutat es van comprometre a mantenir el preu del blat i a garantir-ne la qualitat. La revolta havia acabat. Les conseqüències van ser, però, importants. El capità general va ser substituït pel comte de Lacy. Es van sentenciar set condemnes a mort a Barcelona, i també d'altres a Vic i Mataró. D'altres revoltats van ser desterrats. L'exèrcit es va tornar a fer càrrec de l'ordre públic al cap i casal. Els rebomboris del pa són una expressió de la ira popular davant l'augment del preu del que aleshores era el primer producte bàsic de la dieta alimentària. Entre els factors que el van provocar cal esmentar les males collites dels anys 1787 i 1788, la liberalització del comerç de cereals i, sobretot, l'extensió del proletariat a Barcelona, que en va ser l'autèntica classe protagonista. Els fets van evidenciar la feblesa de l'exèrcit i les autoritats borbòniques, però alhora la fermesa de les classes dirigents barcelonines, que no estaven disposades a acceptar la generalització de la revolta. Sense ideari, organització ni dirigents propis, la revolta no va assolir les condicions bàsiques per esdevenir una autèntica revolució. Malgrat la violència uns quants episodis, no va superar el caràcter d'avalot popular provocat per una crisi de subsistències.