|
MEMÒRIES D'EN SEBASTIÀ CASANOVAS
|
|
|
|
Document manuscrit que conserva en els seus arxius particulars Àngel Torró, a Roses, a l'Alt Empordà. Consisteix en les memòries de Sebastià Casanovas, un pagès de Palau-saverdera que va viure al s. XVIII. És una font interessant per comprendre els efectes del cadastre en l'economia catalana del set-cents.
|
|
|
La fiscalitat borbònica imposada després de la desfeta de 1714 es va caracteritzar per la introducció d'un nou tipus de tribut directe, de recaptació anual, que es va dir cadastre. Era un sistema de quotes. Això vol dir que la monarquia fixava la quantitat que volia recaptar, la qual era repartida entre els municipis, que la distribuïen d'acord amb la riquesa de cadascú. El 9 de desembre de 1715, José Patiño, superintendent del Principat, n'aprovava la implantació. Es tributava per tres conceptes: els béns immobles, els ingressos de l'activitat professional i, també, per l'activitat comercial.
A la pàgina 90 del manuscrit que conserva l'Àngel Torró, que és descendent seu, ens trobem que Sebastià Casanovas diu: "passaran alguns anys que tot mon treball no me aprofitava, per causa de lo molt que se estava devent... alomenos pasé quatre o sinch anys que agé de anar a durmir per los pallers, tant hivern com estiu (...) sens llençol ni altra cosa". Gràcies a aquest document sabem que en Sebastià Casanovas va treballar de valent per poder fer front als impostos. El seu pare havia estat austriacista a la Guerra de Successió, i no va voler pagar mai el cadastre. La pressió fiscal es convertiria en l'obsessió del seu fill: "Com jo me trobava tant atrassat del cadastro i d'altres deutes, vaig passar alomenos quatre o cinc anys que nomes pogué ajudar de res de lo que se cullia en esta casa. (...) Tot lo temps jo treballava la vinya, però ni un raïm no me'n deixaven traure i si algun ne volia menjar de tendre hi havia d'anar d'amagat".
Aquesta gran pressió fiscal va provocar molta oposició popular, ja que la situació de la majoria de contribuents era molt dolenta després de deu anys de guerra. El 1719 es van suspendre les execucions d'embargament contra els deutors del Cadastre.
La pressió fiscal per càpita va disminuir al llarg del segle en créixer poc les quotes i augmentar molt més la població i la riquesa.
|
|
|
