|
VITAE PETRI URSEOLI
|
|
|
|
Aquest document escrit en llatí relata la vida de Pere Orsèol, dux de Venècia, que va retirar-se a Cuixà. El van escriure monjos del monestir de Sant Miquel de Cuixà cap a la fi del segle XI i hi trobem una de les primeres referències a l'existència de la llengua catalana.
|
|
|
Pere Orsèol va anar al monestir de Sant Miquel de Cuixà per retirar-se, i en va acabar sent abat. Havia estat un personatge molt important, era dux de Venècia, i va optar, en els seus últims anys, per seguir els preceptes de la vida religiosa. En aquest document, els monjos es mostren sorpresos pel fet que aquell venecià, que era cristià i de l'àrea llatina com ells, parlaés d'una manera diferent. I diuen: Ait abatti lingua propiae nationes", és a dir, "l'abat té la llengua de la pròpia nació". Els historiadors i filòlegs interpreten aquesta frase com una de les primeres referències escrites que ens dóna idea que la llengua que es parlava als territoris catalans ja no era el llatí i que els parlants començaven a tenir-ne consciència.
Aquest document, Vita Petri Urseoli, el cita Joan Bastardes al llibre "El català preliterari".
|
|
|
