PROCÉS D'EN SERRALLONGA El procés judicial contra el bandoler Joan Sala i Ferrer, el famós Serrallonga, és una font molt interessant per estudiar el bandolerisme català del Barroc. Es troba a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, a Vilanova i la Geltrú, i és un dels pocs que es conserva sencer. Víctor Balaguer va ser un poeta i dramaturg que va treballar en la Renaixença literària del català. Però també va militar en el progressisme de la seva època amb passió: va arribar a ser ministre durant el Sexenni Revolucionari, després de la Revolució de 1868. La seva Biblioteca-Museu reuneix els seus llibres i les seves col·leccions de pintures, escultures i objectes orientals. Balaguer també va ser historiador. Entre 1860 i 1863 publicava una "Historia de Cataluña" en què reivindicava els bandolers, tot dient que volia "hacer de ladrones de camino hombres de partido agrupados bajo una bandera política". Aquesta Història de Catalunya estava escrita "para darla a conocer al pueblo, recordándole los grandes hechos de sus ascendientes en virtud, patriotismo y armas, y para difundir entre todas las clases el amor al país y la memoria de sus glorias pasadas". No era la primera vegada que en Víctor Balaguer escrivia sobre el bandoler: el 1858 s'havia estrenat el seu drama "Don Juan de Serrallonga", que es va fer molt popular. La visió d'aquests romàntics comparava els nyerros i els cadells amb els absolutistes i els liberals del seu temps. Un altre prohom de la Renaixença, en J.Cortada, va donar a Balaguer el procés incoat contra aquell "bon bandit", tal com el definia el mite popular i la història escrita a la Renaixença. Un estudi més científic del document ha permès als historiadors, més darrerament, fer estudis sobre la naturalesa del bandolerisme català del temps del Barroc.