|
LLIBRE DELS MIRACLES DE NOSTRA SRA. DEL ROSER
|
|
|
|
Llibre dels miracles de Nostra Senyora del Roser y del modo de dir lo Rosari de aquella és un llibre de devoció que va ser successivament reeditat durant l'edat moderna. La còpia més antiga que en tenim és obra de Jeroni Taix, del 1592.
|
|
|
El títol va anar canviant. Per tant, les edicions posteriors van tenir títols diferents. En realitat, va ser un llibre molt venut, que en successives edicions va anar acompanyat d'altres textos. Aquests afegits es feien constar al títol. Per exemple, en una edició del 1700, a continuació, el títol deia que "y ara novament affigides les indulgencies que lo Sant Pare Papa Pius V ha concedit a dita Confraria, y les del Santissim Papa Gregori XIII, Paulo V y Alexandre VII. Y la declaració de les tres maneres de Confrares de dita santa Confraria". En aquesta edició l'impressor va ser Antoni Lacavalleria, de Barcelona.
Els tiratges dels llibres eren petits als segles XVI i XVII. Molt rarament una edició passava dels mil exemplars. Però n'hi havia que tenien molta difusió, gairebé sempre gràcies a la venda ambulant. És el cas de la "Biblioteca Blava", que va iniciar a França un editor de Troyes, que es deia així pel color de les tapes. Un altre exemple seria la "literatura de cordill", producció editorial barata, de baixa qualitat, impressió poc cuidada, tipografia rudimentària i enquadernació precària. Aquesta literatura popular es compon de textos il·lustrats per satisfer el gust popular interessat per allò més meravellós, les emocions fortes: miracles, aparicions diabòliques, càstigs de Déu, i d'altres. També hi havia llibres de consum popular amb finalitat utilitària: llibres de medicina, cuina o manuals tècnics. Els almanacs agradaven molt, però encara tenien més èxit els llibres de devoció o les vides de sants.
|
|
|
