ASSEMBLEA DE PAU I TREVA Les assemblees de pau i treva es van constituir com a institucions eclesiàstiques que van pretendre limitar la violència dels senyors feudals durant l'alta edat mitjana. En els seus inicis, les assemblees de pau i treva eren dues reglamentacions diferents i pretenien limitar i posar fi a les violències feudals. La "pau de Déu" era el dret de refugi que concedia l'església a les persones i les propietats dins un territori protegit. La "treva" era la suspensió de les lluites i conflictes durant un període prefixat també per l'església. Aquests períodes cobrien la Pasqua i la Pentecosta. La violació dels acords i de les sancions acordades per les assemblees era castigada amb penes canòniques molt greus. A vegades es va arribar a castigar amb penes d'excomunió alguns infractors de la pau i treva. La primera reunió de pau i treva de què tenim notícia va ser la de Toluges, al Rosselló, l'any 1027. Va ser presidida per l'abat Oliba, abat de Ripoll i Cuixà, i va comptar amb la presència de nobles catalans i gent del poble del bisbat d'Elna. La trobada es va fer amb el propòsit de fer desaparèixer o limitar les rapinyes i violències feudals. Aquesta assemblea va establir la treva des de l'hora de la nona dels dissabtes fins a la prima dels dilluns i la protecció dels eclesiàstics i famílies que fessin camí cap a les esglésies. La pau prohibia assaltar i violar l'església, i també les cases construïdes dins un circuit de trenta passes. Aquests espais s'anomenaven sagreres i, com que era un espai protegit, la gent procurava guardar-hi els béns i les riqueses per evitar-ne el saqueig. També intentaven enterrar els morts en aquesta zona sagrada per evitar la profanació de les tombes. Aquesta institució es va estendre per tota l'Europa feudal, amb el comte Ramon Berenguer I, l'any 1064, aquests acords es van incorporar als Usatges.