CONTRACTE ENTRE LLUÍS BORRASSÀ I LA CONFRARIA DE SANT ANTONI DE MANRESA Document que es troba a l'Arxiu de Protocols de Barcelona i que recull les condicions de contractació del pintor Lluís Borrassà per part de la Confraria de Sant Antoni de Manresa. Està signat el 21 de novembre de 1410 i vol que s'encarregui d'una part d'un retaule de la Seu de Manresa dedicat a Sant Antoni Abat. A l'edat mitjana, la signatura de l'obra no era un fet habitual. Sovint hem pogut conèixer l'autoria de les peces gràcies als contractes de comandes artístiques. Aquests documents no s'han conservat, però sí que se n'ha conservat la transcripció, recollida als llibres de registre a partir del segle XIII, moment en què s'inicia la constitució dels arxius notarials i la reforma de Cancelleria Reial (1344), i a la segona meitat del segle XIV, la dels fons dels notaris eclesiàstics. Aquesta reforma va obligar a reproduir el contingut dels contractes. Per això, als arxius hi ha milers de ressenyes sobre la realització de comandes artístiques. Aquesta informació ha facilitat el coneixement de les condicions contractuals dels encàrrecs artístics de l'època, i també les circumstàncies que envoltaven la producció de l'obra d'art i de les seves característiques. És per aquesta documentació que notem que els artistes han començat a instal·lar-se en una ciutat, a treballar als tallers on se succeïen veritables nissagues de creadors. D'en Lluís Borrassà, per exemple, tenim contractes de 48 retaules, dels quals en l'actualitat se'n conserven ¿sencers o fragmentats- onze o dotze. Sense contractes com aquest per a la Seu de Manresa, doncs, no sabríem que el taller d'en Borrassà era el taller de pintures més important a Barcelona durant la darrera dècada del segle XIV i el primer quart del segle XV. Els contractes tenen clàusules meticuloses. Especifiquen tots els detalls de la comanda: l'autor, el preu de l'obra, els terminis de realització, els materials i colors i la forma de pagament. En un altre contracte d'en Lluís Borrassà, per exemple, es pot llegir que la persona que feia l'encàrrec i apareixia a l'obra s'havia de representar més jove del que era en realitat.