PRIVILEGI REIAL DE FUNDACIÓ DEL GREMI D'ESCULTORS Document que es troba a la secció de gremis de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. El rei Carles II donava permís als escultors, l'any 1680, per constituir la seva pròpia associació, sortint del gremi de fusters. Després de diversos plets que van enfrontar fusters i escultors, el 18 d'agost de 1679, els escultors van acudir al Consell de Cent per demanar de constituir-se en confraria o gremi. El raonament era llarg però es basava en el fet que la tasca realitzada els convertia, de mers executors manuals, en responsables de la idea i del resultat estètic. Van signar aquella súplica 28 escultors, entre els quals podem citar en Lluís Bonifaç el Vell, l'avi de l'acadèmic Lluís Bonifaç. El Consell va entrar en una fase deliberativa molt lenta, a la qual no era aliena el gremi de fusters, que veien perillar els seus privilegis. Els pros i els contres d'escultors i fusters es van sospesar i finalment es va optar per denegar la petició. Davant d'aquesta intransigència, que com a màxim els permetia constituir-se en confraria subsidiària dels fusters, van decidir instar la màxima autoritat, el rei, a fi d'aconseguir els seus propòsits. La raó d'aquesta esperança no era un caprici il·lusori o desesperat, sinó que venia fonamentada pel coneixement d'altres decisions de Carles II, com l'acceptació, l'any 1677, a proposta de les Corts de Saragossa, de la liberalitat de la pintura. El 7 de novembre de 1680 el rei va signar, malgrat les protestes dels fusters, el privilegi que comportava poder obrir botiga, treballar qualsevol material i gaudir de tots els avantatges davant qualsevol altre gremi.