SENTÈNCIA ARBITRAL DE GUADALUPE (1486) Disposicions adoptades per Ferran II al Monestir de Santa Maria de Guadalupe (Extremadura) el 21 d'abril de 1486. El seu objectiu era donar solució als conflictes entre els pagesos de remença i els seus senyors, conflictes que havien motivat les dues guerres remences. La sentència va prendre com a base el projecte de concòrdia que havia redactat la Generalitat l'any 1462. El monarca donava per extingits els mals usos, els abusos consuetudinaris i d'altres que perjudicaven els pagesos. Es va alliberar els pagesos de la seva adscripció a la terra i se'ls va permetre disposar dels béns mobles, i que es mantinguessin a les seves terres com a emfiteutes. Els pagesos van continuar subjectes als censos, lluïsmes, delmes, primícies i particions sobre el fruit de les collites. Podien redimir-se dels mals usos mitjançant compensacions econòmiques als senyors. La sentència amnistiava els pagesos de la seva participació en els desordres anteriors, pero no els seus dirigents, que van ser perseguits i condemnats. La sentència va possibilitar un augment de les explotacions agrícoles i va deixar les mans lliures als pagesos per dedicar-se a altres activitats relacionades amb la indústria i el comerç.