MEMÒRIES D'IRENE ROCAS Document molt valuós per a la història de les dones, ja que aporta una mirada femenina sobre els esdeveniments i la societat dels seu temps. Està dipositat a l'Arxiu Municipal de Palafrugell i explica en primera persona la vida d'aquesta dona nascuda a Llofriu, que va quedar viuda als 45 anys, amb set fills, i va marxar a Barcelona el 1908. Les memòries en mostren els valors de qui les escriu: la Irene Rocas no manifesta mai desacord ni rebel·lia. Al contrari, sembla que accepta els límits en què es desenvolupa la condició femenina. La Irene Rocas va reordenar el text el 1930, per dedicar-lo als seus fills Joan i Gracieta. Els volia explicar les situacions i les experiències que havien marcat la seva vida de mare de família viuda. Pertanyia a la petita burgesia de propietaris rurals que emigra a Barcelona durant la primera dècada del nou-cents. El text és ple, doncs, d'experiències viscudes tant al poble com a la ciutat, de la qual descriu carrers i places, botigues, mercats, tramvies... De manera molt emotiva, ens explica els records d'infantesa a Llofriu, la joventut, el matrimoni i la mort del seu marit. Com a mestressa de casa, la Irene Rocas matinava, rentava, estenia la roba, planxava, cosia, anava a la plaça i cuinava. Dia rere dia, la seva via es reduïa a l'espai domèstic, dedicada a la cura i el benestar dels fills. Però tenia una cultura sòlida, com ho demostra el fet que va fer de corresponsal a Palafrugell de mossèn Alcover en el seu Diccionari Català-Valencià-Balear. A Barcelona es va relacionar també amb l'escriptora i directora de Germinal, Carme Karr. Era catòlica i catalanista. Per això interpreta de manera molt conservadora la Setmana Tràgica, que qualifica com a "actes vandàlics". També critica les mesures religioses del govern liberal de Canalejas, que pretenia controlar els ordes religiosos i assegurar la tolerància de cultes. Ens retrata, doncs, també la mentalitat de la classe mitjana en una època en què el sindicalisme i les vagues sacsejaven els fonaments d'una societat que la industrialització transformava molt ràpidament.