DE LA MUJER Y SUS DERECHOS "De la mujer y sus derechos en las sociedades modernas" és el títol d'un article publicat per Pompeu Gener "Peius" al diari La Vanguardia el 26 de febrer de 1889. En la societat del segle XIX, la dona estava profundament discriminada. Mentre que els homes es reservaven la feina de fora de casa, la cultura i la política, l'ideal de la dona era el de la "perfecta casada", mare i esposa, dedicada del tot a la família i la llar. Aquest paper havia anat canviant amb la industrialització a Catalunya, a mitjans del segle XIX. De mica en mica, les dones es van anar incorporant al mercat laboral perquè les famílies obreres, com que els sous eren tan baixos, necessitaven el màxim nombre possible de salaris. Però els pagaven la meitat que als homes, perquè es considerava que el seu salari només era un suplement del marit. A més, la llei determinava que les dones casades no podien administrar el seu sou: només ho podia fer el cap de família. L'article "De la mujer y sus derechos en las sociedades modernas" recull un debat que en aquell moment sacsejava les mentalitats. Amb molts arguments es criticava els qui defensaven la igualtat entre els gèneres. L'església no veia amb bons ulls que les dones treballessin fora de casa perquè s'allunyaven del paper de mare i esposa tradicional que tenien en la societat. L'article "De la mujer y sus derechos en las sociedades modernas", però, argumenta la desigualtat amb criteris científics, propis de la confiança cega en el progrés tècnic i científic d'aquell temps. Afirma que "en sí misma, la mujer, no es como el hombre, un ser completo; es sólo el instrumento de la reproducción, la destinada a perpetuar la especie; mientras que el hombre es el encargado de hacerla progresar, el generador de inteligencia, a la vez creador y demiurgo del mundo social". L'autor de l'article, Pompeu Gener (1848-1920), tenia una formació científica: sembla que s'havia doctorat en ciències naturals el 1875. Era una persona cosmopolita, que va viatjar sovint per Europa i que a París es va posar en contacte amb els corrents biologistes. Políticament, era proper al republicanisme federal durant la Revolució de 1868. Va participar el 1880 al I Congrés Catalanista de Valentí Almirall. Va exercir com a periodista a L'Avenç i a L'Esquella de la Torratxa.