TRACTAT DELS PIRINEUS Pau signada a l'illa dels Faisans, al riu Bidasoa, el 7 de novembre del 1659, pels representants de Felip IV de Castella i III de Catalunya-Aragó, Luis de Haro i Pedro Coloma, i els de Lluís XIV de França, cardenal Mazzarino i Hugues de Lionne, que posava fi a la guerra entre les dues corones començada l'any 1635. Per aquest tractat, la monarquia hispànica va perdre diverses places de Flandes i l'Artois, alhora que en recuperava altres a Itàlia. Per a Catalunya va significar la fi de la guerra dels Segadors i la pèrdua del comtat del Rosselló, amb el Conflent, el Vallespir i el Capcir, i la meitat de la Cerdanya, que passava a sobirania francesa. En canvi els francesos van abandonar la part septentrional del Principat. En la negociació per delimitar la frontera, Luis de Haro va intentar de conservar el Rosselló, i de salvar el Conflent i la Cerdanya. El bàndol francès, assessorat per Pèire de Marca i per Ramon Trobat, experts en la geografia i la història de les terres en litigi, va presentar la línia divisòria més favorable possible a la corona francesa. Finalment, els representants castellans, ignorants dels costums i característiques del país, van preferir defensar les posicions a Flandes abans que salvaguardar la unitat territorial catalana. El tractat va establir finalment que, al comtat de Cerdanya, serien cedits trenta-tres pobles a França. Per tal de determinar-los es va reunir l'any 1660 la conferència de Ceret, en què es va establir definitivament la nova frontera entre França i Espanya i en què Llívia es va mantenir en el Principat pel fet de ser vila i no poble. A les institucions catalanes no se'ls va notificar oficialment el tractat fins a les Corts del 1702.