LA TAULA DEL BARÓ DE MALDÀ Avui és el diumenge 1 de març de 1789. El baró, que és viudo, avui seu a taula amb un dels seus fills, una amiga marquesa i, com gairebé sempre, un capellà. Durant el dinar no parlen d'altra cosa, segueixen amb preocupació els esdeveniments que passen al carrer per la manca de pa, però això no els priva pas de fer un bon tiberi. De primer plat tenen una novetat italiana arribada a través de França: macarrons amb formatge ratllat. També hi ha una mica de sopa i meló, considerat més aviat com una verdura que no pas com una fruita. De segon plat, hi ha perdius amb suc, capons, peix amb suc i tàperes, i carn d'olla ben completa, amb salsa de tomàquet, un producte portat d'Amèrica. Segurament, el primer que ens sobta avui en dia de la taula del baró de Maldà és l'excés. Les classes benestants abusaven dels àpats copiosos i ho pagaven amb atacs de feridura i malalties de l'aparell digestiu. No és una dieta gens saludable però gastronòmicament està en la nostra línia. La base és la cuina mediterrània amb influències de la cuina francesa i la incorporació creixent de productes americans, però encara hi falta un element avui en dia imprescindible: la patata. Aquest producte americà no accedirà mai a la taula del baró. Fins a finals del segle XVIII va ser una planta de jardí i se la considerava un aliment propi només d'animals o de gent molt pobra en temps de fam. Observem, també, que a taula hi ha un estri enginyós molt poc freqüent, fins i tot entre la noblesa: la forquilla. Tots els intents per introduir-la en segles anteriors havien fracassat perquè els comensals s'hi feien mal. El gruix de la població no adoptarà la forquilla fins ben entrat el segle XIX i, en molts casos, fins al segle XX. Un altre element imprescindible a la taula del baró és la xocolata. Al segle XVIII la xocolata s'ha posat de moda, és un dels productes arribats d'Amèrica que s'ha adaptat més ràpidament als gustos europeus. Aquí es pren a totes hores, més dolça i espessa, i és un signe de luxe i de refinament. I per al baró, una mostra d'excel·lència és poder prescindir del pa per sucar. Per substituir-lo disposa de tot un ventall de dolços: els "ditets", les ensaïmades, els secalls, els melindros... i per acompanyar, aigua fresca i llimonada.