ACTA DEL GREMI DE TEIXIDORS (1402)
Reglamentació dictada pel gremi de teixidors. Es tracta d'un document sobre paper que es troba a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, dintre el registre d'ordenacions del Consell de Cent.
ACTES DE CONVOCATÒRIA DE CORTS A MONTSÓ (1362-1363)
Actes de les corts celebrades en temps de la guerra dels Dos Peres. És un document que està molt ben conservat i que es guarda en format de llibre. Van ser convocades pel rei de la Corona d'Aragó Pere III el Cerimoniós i van ser molt importants perquè van consolidar els impostos anomenats generalitats.
ACTES DE LES REUNIONS DELS ARQUITECTES DE LA CATEDRAL DE GIRONA
Documents que recullen els debats i les conclusions de les reunions dels arquitectes convocats pel capítol de la catedral de Girona, per tal de decidir si la nova església gòtica en construcció hauria de tenir una o tres naus. Són dos documents que deixen constància de les dues reunions, la del 1386 i la del 1416. Es tracta de testimonis de valor excepcional per al coneixement teòric de l'arquitectura gòtica catalana.
ACTES DE NOMENAMENT D'ABDÓ TERRADAS
Documents guardats al Manual d'Acords que hi ha a l'Arxiu de l'Ajuntament de Figueres en què queden reflectides les vegades que l'Abdó Terradas va prendre possessió com a alcalde primer de Figueres.
ACTES DEL PROCÉS CONTRA JAUME I BLANQUINA DE CASAFRANCA
Actes del procés inquisitorial fet a Barcelona el segle XV que va condemnar Jaume i Blanquina de Casafranca per pràctiques judaiques.
ARXIU DE CAN PRAT
Petit arxiu particular que es troba a la vella masia de Can Prat, a Castellfollit del Boix, comarca del Bages.
ARXIU DE LA FAMÍLIA TRAVI
Conjunt de documents particulars de la família Travi que es guarda a l'Arxiu dels Pirineus Orientals, a Perpinyà.
ARXIU DE LA FAMÍLIA VECIANA
Col·lecció de documents dipositats a l'Arxiu Històric de Valls.
ASSEMBLEA DE PAU I TREVA
Les assemblees de pau i treva es van constituir com a institucions eclesiàstiques que van pretendre limitar la violència dels senyors feudals durant l'alta edat mitjana.
CALAIXERA DE MOSSÈN ANTONI M. ALCOVER
Aquesta calaixera, que es guarda actualment a l'Arxiu del Regne de Mallorca des d'abril de 2002, és el lloc on mossèn Antoni Maria Alcover va guardar les fitxes amb les paraules recollides en les eixides filològiques que va fer pels Països Catalans i que van servir per redactar el Diccionari Català-Valencià-Balear.
CARTA DE CONCESSIÓ DE LLICÈNCIA DEL REI JOAN I
Aquest document, que es guarda a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, és la concessió d'una llicència del rei Joan I d'Aragó a una tal Francesca per assistir els parts i preparar remeis i medicaments.
CARTA DE JOAN I DEL 28 D'AGOST DE 1387
Carta enviada per Joan I el 1387 i que es guarda juntament amb la documentació de Joan I a l'Arxiu de la Corona d'Aragó.

CARTA DE POBLAMENT DE CERVERA, 1026
Carta de poblament de Cervera i les seves terres atorgada per la comtessa Ermessenda, el seu fill Berenguer Ramon I i la seva dona Sança a favor de Guinedilda, els seus fills i altres repobladors i repobladores. El document es troba a l'Arxiu de la Corona d'Aragó.
CARTA DELS CONSELLERS AL REI PERE III
Document que es guarda a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.

CARTES DE JOAN I A LA SEVA ESPOSA, VIOLANT DE BAR
Recull de cartes del rei Joan guardades a l'Arxiu de la Corona d'Aragó.
CARTES DE LA FAMÍLIA BURGUÉS
Recull de bona part de les cartes que va rebre Martí Burgués entre el 1799 i el 1802, que es guarda a l'Arxiu Diocesà de Girona.
CARTES D'ESTEFANIA DE REQUESENS
Epistolari privat, de caràcter íntim, que conservem fragmentàriament al Centre Borja, de Sant Cugat del Vallès perquè els descendents indirectes de la família Requesens el van cedir a la Companyia de Jesús. Són plecs doblegats que feien a la vegada de sobres i abracen el període que va de 1533 a 1540.
CONTRACTE ENTRE LLUÍS BORRASSÀ I LA CONFRARIA DE SANT ANTONI DE MANRESA
Document que es troba a l'Arxiu de Protocols de Barcelona i que recull les condicions de contractació del pintor Lluís Borrassà per part de la Confraria de Sant Antoni de Manresa. Està signat el 21 de novembre de 1410 i vol que s'encarregui d'una part d'un retaule de la Seu de Manresa dedicat a Sant Antoni Abat.
CRÒNICA DE RAMON MUNTANER
La crònica de Ramon Muntaner és un dels textos historiogràfics medievals més importants de la cultura catalana. La seva narració explica, entre d'altres, les peripècies de la Companyia Catalana d'Orient
DECRET DE NOVA PLANTA (1716)
En sentit estricte, el decret de Nova Planta es publica al gener de 1716 al Principat de Catalunya, però en sentit ampli s'aplica també amb el decret d'abolició dels furs d'Aragó i València proclamat quan, després de la batalla d'Almansa (1707), aquests regnes van caure en mans de Felip V. També es parla de "decrets de Nova Planta" per referir-se al conjunt de disposicions dictades per Felip V entre 1707-16, per les quals abolia l'antiga organització constitucional dels països que integraven la corona catalanoaragonesa i hi establia, d'una manera més o menys completa, l'organització política pròpia de Castella.
DECRETS DE LA JUNTA DE GOBIERNO (1714-1716)
Aquest lligall de documents, que es guarden a l'Arxiu d'Història de la Ciutat de Barcelona, conté els decrets que va anar publicant la Junta Superior de Gobierno y Justicia, la institució encarregada de governar el país després de la desfeta de 1714, fins a la normativització del Decret de Nova Planta, el 1716.
DESFILADA DELS ALMOGÀVERS DAVANT L'EMPERADOR DE BIZANCI
Quadre d'inspiració romàntica pintat al segle XIX per José Moreno Carbonero i que es troba al Palau del Senat de Madrid. Recull l'episodi històric de la desfilada dels almogàvers de Roger de Flor davant l'emperador bizantí Andrònic II.
DEVOCIONARI MUDÈJAR I MORISC
Manuscrit (1420) que es conserva a la Biblioteca de Catalunya.
DIARIS DE L'EXPEDICIÓ DE PORTOLÀ
Hi ha dos diaris de l'expedició. D'una banda hi ha el "Diario de Viajes" de Gaspar de Portola. D'altra banda hi ha el diari de Miquel Constansó amb el títol original "Diario del Viage de Tierra hecho al Norte de California".
Del diari de Constansó se'n guarda una còpia manuscrita dins el diari de Gaspar de Portolà, a l'arxiu del Museu Naval de Madrid.
DICCIONARI CATALÀ-VALENCIÀ-BALEAR
Els deu volums del Diccionari català-valencià-balear constitueix un recull del vocabulari utilitzat arreu dels Països Catalans. Aquesta empresa va ser iniciativa de mossèn Alcover i va comptar amb l'ajut de Francesc de Borja Moll. Per això, popularment, se'l coneix com el "Diccionari Alcover-Moll".
DIETARI DE L'ANTIC CONSELL BARCELONÍ
El nom correcte d'aquest fons documental és "Llibre Dietari del Antich Consell Barceloní", o Manual dels Novells ardits. Es troba a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. És un dietari en què es recullen les anotacions del mestre racional del dia a dia de la ciutat.
DOCUMENT D'ARNAU SOLSONA
És un gran pergamí de l'any 1297 que es guarda a l'Arxiu Municipal de Lleida. Està escrit en llatí i explica com s'ho va fer Arnau de Solsona per obtenir el Sant Drap, un objecte sagrat que va guardar en secret durant tota la vida.
DOCUMENT SOBRE L'ACTA DE CONSAGRACIÓ DE SANT PERE DE LES PUEL·LES
Aquest document, datat del 945, és escrit en llatí i és considerat l'acta fundacional del convent femení de Sant Pere de les Puel·les. El document es troba a la sala de documents del monestir actual, al carrer d'Anglí de Barcelona.
DONACIÓ ESPONSALÍCIA DE RAMON BERENGUER I A ALMODIS DE LA MARCA
Pergamí que es guarda a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, juntament amb tota la resta de documentació del comte Ramon Berenguer I.
EL DECAMERÓ
El Decameró és una de les obres clàssiques de la literatura medieval universal. Va ser escrita per Giovanni Boccaccio entre els anys 1349 i 1351.
"EL DESPERTADOR DE CATALUNYA " (1713)
Opuscle polític editat a Barcelona el 1713, a finals de la Guerra de Successió. En un moment en què els catalans havien quedat abandonats pels aliats, "El Despertador de Catalunya" volia combatre el desànim i la propaganda borbònica, justificant les raons d'aquella resistència contra Felip V.
EL CALAIX DE SASTRE
Immens dietari recopilat en 73 volums manuscrits que Rafael Amat i de Cortada, baró de Maldà, va escriure entre 1769 i 1819. Se'n guarda una còpia manuscrita a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.
"EL POBLE CATALÀ"
Diari polític republicà que va aparèixer l'11 de maig de 1906 a Barcelona com a òrgan central del Centre Nacionalista Republicà. Va tancar el 1918.
EL SANT DRAP
Suposadament és el drap amb què Maria va embolcallar el nen Jesús quan va néixer.
ELS PREGONS
Comunicacions que es fan en veu alta en un lloc públic perquè tothom en tingui coneixement.
FONS CASTELLARNAU
El Fons Castellarnau es troba dividit entre dos arxius: l'Arxiu Històric de Tarragona i Arxiu Històric del Port de Tarragona.
FONS NARCÍS OLLER
Gran fons documental que podem trobar a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Conté 5.973 documents d'aquest escriptor català, que va ser un dels intel·lectuals més destacats del moment.
HOMILIES D'ORGANYÀ
Les Homilies d'Organyà són un recull fragmentari de sermons escrits en català que van ser trobats a Organyà, a l'Alt Urgell, l'any 1904. És un dels primers textos catalans en prosa, que podem datar a finals del segle XII o principis del XIII.
"ABAJO LAS MURALLAS!!!"
Memòria escrita per l'higienista Pere Felip Monlau en què argumenta per què s'havien d'enderrocar les muralles de Barcelona. Aquest article es va premiar al ple de l'Ajuntament del 30 de setembre de 1841.
DE LA MUJER Y SUS DERECHOS
"De la mujer y sus derechos en las sociedades modernas" és el títol d'un article publicat per Pompeu Gener "Peius" al diari La Vanguardia el 26 de febrer de 1889.
DE LADRÓN A POLICÍA
Aventuras del jefe de ronda Gerónimo Tarrés
Conjunt de fulletons en què es narren les històries de la ronda d'en Tarrés.
"GESTA COMITUM BARCINONENSIUM ET REGNUM ARAGONUM"
És una crònica escrita en llatí pels monjos del monestir de Ripoll a partir del segle XII. En aquesta crònica s'explica la vida i les gestes dels comtes de Barcelona i dels reis d'Aragó. Totes les versions que avui es conserven, a l'Arxiu de la Corona d'Aragó i a la Biblioteca de Catalunya, són còpies posteriors, ja que no se'n guarda la versió original. La còpia més antiga que se'n coneix és la de Pere de Marca, un francès, que va publicar-la el 1688.
"IL PIÙ BEL NOME"
Òpera que es va representar a la Llotja de Mar de Barcelona el dia 2 d'agost de 1708 dins el marc de festes que es van fer per celebrar l'arribada de l'Elisabet Cristina, esposa de Carles III, a Barcelona.
LA CAMPANA
Himne revolucionari i patriòtic amb lletra d'Abdó Terradas i música atribuïda a Anselm Clavé.

LIBER FEODORUM MAIOR
Conjunt de documents referents al dominis dels comtes de Barcelona que es conserva a l'Arxiu de la Corona d'Aragó.

LO REY MICOMICÓ
Obra teatral d'Abdó Terrades
MEMÒRIES D'AURORA BERTRANA
Llibre en dos volums que es va publicar els anys 1973 i 1975
"NARRACIONES HISTÓRICAS DESDE EL AÑO 1700 HASTA EL AÑO 1725"
Obra manuscrita de Francesc Castellví sobre els esdeveniments de la guerra de Successió.
PROCLAMACIÓN CATÓLICA
Obra de Gaspar de Sala i de Berart que va publicar anònimament a Barcelona, l'any 1640. Està adreçada a Felip IV de Castella i a l'opinió pública, després dels fets del Corpus de Sang. El títol complet és Proclamación Católica a la Magestad Piadosa de Felipe el Grande.
RAZONAMIENTO DE LA IMPORTANCIA DE LA LENGUA ESPAÑOLA EN EL EJERCICIO DE LAS ESCUELAS
Discurs inaugural del curs dels Escolapis de Puigcerdà, el 1780, publicat per la impremta de Carlos Gibert y Tutó amb el títol Academia de Latinidad, Retórica y Poesia que ofrecen al público los discípulos de las Escuelas Pías del Colegio de Puigcerdá.
RECUERDOS DE UNA MAÑANA TERRIBLE"
Document manuscrit que es guarda a l'Arxiu Municipal de Sabadell. És un relat d'un escrivent de l'Ajuntament, Joan Torras Serra, dels fets que van passar als voltants de l'Ajuntament el dia 28 de juliol de 1909.
VITAE PETRI URSEOLI
Aquest document escrit en llatí relata la vida de Pere Orsèol, dux de Venècia, que va retirar-se a Cuixà. El van escriure monjos del monestir de Sant Miquel de Cuixà cap a la fi del segle XI i hi trobem una de les primeres referències a l'existència de la llengua catalana.
LA "HOJA TERRADAS"
Full volant a través del qual l'Abdó Terradas difonia l'ideari republicà.
"LA PUBLICITAT"
Diari publicat des del 1878 a Barcelona i que des del 1922 es va editar en català. És una de les publicacions que simbolitza el desenvolupament de la premsa de masses.
LA TAULA DE JULI ANICETI
L'àpat principal dels romans és el sopar, que comença quan encara no s'ha fet fosc, però com que no entra gaire llum de fora han de posar llànties d'oli.
LA TAULA DEL BARÓ DE MALDÀ
Avui és el diumenge 1 de març de 1789. El baró, que és viudo, avui seu a taula amb un dels seus fills, una amiga marquesa i, com gairebé sempre, un capellà. Durant el dinar no parlen d'altra cosa, segueixen amb preocupació els esdeveniments que passen al carrer per la manca de pa, però això no els priva pas de fer un bon tiberi.
LA TAULA D'UNA FAMÍLIA BARCELONINA DEL 1400
És una taula sense luxes tot i que es tracta d'una família benestant. Els Manlleu tenen dos fills i una filla i per ajudar en les feines domèstiques tenen una esclava i un esclau. Dels tres fills del matrimoni només el més gran menja amb el matrimoni. Quan els nens són petits se'ls fa menjar a part perquè es considera que són bruts i fan massa enrenou.
L'ATLES DE CRESQUES (SEGLE XIV)
Aquest important mapa cartogràfic data del 1375. També es coneix com a Atles català. Està guardat a la Biblioteca Nacional de París. Els autors són els jueus mallorquins Abraham Cresques i el seu fill Jafudà.
L'ESQUELLA DE LA TORRATXA.
Setmanari satíric, republicà i anticlerical, fundat a Barcelona el 6 de maig de 1872. Inicialment va substituir La Campana de Gràcia, quan va ser suspesa governativament.
LLEI MOYANO (1857)
Llei d'Instrucció Pública, decretada el 1857 pel ministre liberal Claudio Moyano. Aquesta llei, que va estar vigent fins a la Segona República, va establir l'obligatorietat de l'ensenyament primari i, alhora, l'obligatorietat de la gramàtica espanyola com a llengua única.
LLIBRE DEL REPARTIMENT (segle XIII)
Els llibres de repartiment eren els volums en què s'escripturaven els nous propietaris de les terres conquerides als musulmans. El "Llibre del Repartiment de Mallorca" es guarda a l'Arxiu del Regne de Mallorca, a la ciutat de Palma. Es tracta, en realitat, de dos volums: un de bilingüe, en llatí i àrab, i un altre en català.
LLIBRE DELS FEITS (Segle XIII)
Document manuscrit del s. XIII, dictat pel rei Jaume I, que explica les peripècies del seu regnat. L'original va desaparèixer i la còpia més antiga es guarda avui a la Sala de Llibres Antics de la Biblioteca de la Universitat de Barcelona.
LLIBRE DELS MIRACLES DE NOSTRA SRA. DEL ROSER
Llibre dels miracles de Nostra Senyora del Roser y del modo de dir lo Rosari de aquella és un llibre de devoció que va ser successivament reeditat durant l'edat moderna. La còpia més antiga que en tenim és obra de Jeroni Taix, del 1592.
LLISTA D'EXILIATS AUSTRIACISTES A VIENA
Documents guardats a l'arxiu estatal d'Àustria, a Viena (Haus- Hof- und Staatsarchiv).
LLISTA D'EXILIATS AUSTRIACISTES AL BANAT
Documents guardats a l'arxiu de la cambra imperial d'Àustria, a Viena (Hofkammerarchiv).
MATRÍCULA DELS FRANCESOS
La "Matrícula dels francesos domiciliats a Mataró", que es guarda a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, és un material estadístic complet sorgit d'un encàrrec fet des de la Cort de Madrid per tal de tenir controlats els francesos que residien a Catalunya. Es va encarregar l'any 1637, dos anys després que comencés la guerra oberta amb França, emmarcada en la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648).
MEMÒRIES DE CAN BELLSOLELL
Document manuscrit sobre les incidències del mas de la família Bellsolell, als afores d'Arenys de Munt, que actualment es conserva a l'Arxiu Històric Fidel Fita, d'Arenys de Munt. Comprèn de l'any 1666 al 1838, ja que una part en va ser destruïda durant la Guerra Civil.
MEMÒRIES D'EN PEROT
Les "Memòries de Perot" són un diari manuscrit del segle XVI d'un notable de Flix, Pere de Vilanova, que es guarda a la Biblioteca de Catalunya.
MEMÒRIES D'EN SEBASTIÀ CASANOVAS
Document manuscrit que conserva en els seus arxius particulars Àngel Torró, a Roses, a l'Alt Empordà. Consisteix en les memòries de Sebastià Casanovas, un pagès de Palau-saverdera que va viure al s. XVIII. És una font interessant per comprendre els efectes del cadastre en l'economia catalana del set-cents.
MEMÒRIES D'IRENE ROCAS
Document molt valuós per a la història de les dones, ja que aporta una mirada femenina sobre els esdeveniments i la societat dels seu temps. Està dipositat a l'Arxiu Municipal de Palafrugell i explica en primera persona la vida d'aquesta dona nascuda a Llofriu, que va quedar viuda als 45 anys, amb set fills, i va marxar a Barcelona el 1908.
PLA CERDÀ
Projecte de l'enginyer, urbanista i polític Ildefons Cerdà (1815-1876) per a la reforma i l'eixample de Barcelona. Va ser aprovat pel Ministeri de Foment el 1859, malgrat que l'Ajuntament de la ciutat havia convocat un concurs de projectes que va guanyar l'arquitecte Antoni Rovira i Tries.
PLACA DE LUCI MINICI DEL MUSEU ARQUEOLÒGIC DE CATALUNYA
Aquesta placa de marbre blanc de gra fi consta de dos fragments i es troba al Museu Arqueològic de Catalunya. Fa referència a les termes públiques que van fer construir els senadors barcelonesos Luci Minici Natal, pare i fill.
PRAT, MARTÍ, BALDRIC I FUSTER
Escriptura de constitució d'una societat signada al setembre de 1764, que es conserva a l'Arxiu Històric de Valls. En un primer moment es van concentrar a exportar aiguardent cap al nord d'Europa i a importar, com a contrapartida, teixits per vendre al mercat català.
PREGÓ D'EN PERE TERRADES
Text llegit a Mataró el 6 de maig de 1637 per anunciar l'obligació que tenien els francesos d'apuntar-se a la matrícula encarregada per la monarquia. L'objectiu era tenir-los controlats un cop va esclatar la guerra amb França.
PRIVILEGI REIAL DE FUNDACIÓ DEL GREMI D'ESCULTORS
Document que es troba a la secció de gremis de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. El rei Carles II donava permís als escultors, l'any 1680, per constituir la seva pròpia associació, sortint del gremi de fusters.

PROCÉS DEL CONSELL DE JOAN I
Procés que es va iniciar el 2 de juny del 1396, al cap d'un mes de la mort del rei Joan I. La documentació d'aquest gran procés està guardada en els arxius de la Cancelleria Reial a l'Arxiu de la Corona d'Aragó.
PROCÉS D'EN SERRALLONGA
El procés judicial contra el bandoler Joan Sala i Ferrer, el famós Serrallonga, és una font molt interessant per estudiar el bandolerisme català del Barroc. Es troba a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, a Vilanova i la Geltrú, i és un dels pocs que es conserva sencer.
RECORDS DE MOLINS DE REI
Document manuscrit signat a Molins de Rei a l'agost de 1894 per Josep Mas. L'objectiu de l'autor és que no es perdin algunes dades que els seus avis li havien transmès "per si algun dia fos possible escriure la història de la vila".
RECULL DE GUERAU ESGLEYES
Document del segle XV que es guarda a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. És un recull de les queixes dels presos de la presó del Veguer de Barcelona.
"REGIMENT DE PRESERVACIÓ A EPIDÈMIA O PESTILÈNCIA E MORTALDATS", DE JAUME D'AGRAMUNT
Aquest llibre, que es guarda a l'Arxiu Parroquial de Verdú, el va escriure Jaume d'Agramunt l'any 1348 i és un tractat sobre les mesures que cal prendre per evitar i tractar l'epidèmia de pesta que aquell any assolava tot Europa.
RELLEU DE SANT SEBASTIÀ (LLUÍS BONIFAÇ)
Petita obra en forma de medalla de pedra blanca amb què Lluís Bonifaç va aconseguir ser anomenat acadèmic a l'Academia de Bellas Artes de San Fernando, a Madrid, el 1763.
RETAULE DEL SANT ESPERIT
El retaule del Sant Esperit, a la Seu de Manresa, és una obra mestre de Pere Serra, fill d'una important nissaga de pintors barcelonins, que va renovar la pintura gòtica del segle XIV tot adaptant les influències italianes. La part de baix del retaule és posterior, del segle XV, obra de Lluís Borrassà.

SENTÈNCIA ARBITRAL
Document que es guarda a l'Arxiu de la Catedral de Barcelona amb data de 26 de novembre de 1400 en què un llicenciat en lleis, Hug d'Ubach, fa d'àrbitre davant les desavinences que hi entre l'Esteveta i el seu marit, en Ramon de Manlleu, a causa de les despeses familiars.
SENTÈNCIA ARBITRAL DE GUADALUPE (1486)
Disposicions adoptades per Ferran II al Monestir de Santa Maria de Guadalupe (Extremadura) el 21 d'abril de 1486. El seu objectiu era donar solució als conflictes entre els pagesos de remença i els seus senyors, conflictes que havien motivat les dues guerres remences.
SENTÈNCIA DE LOPE CALANDA
Document guardat a l'Arxiu Històric Nacional de Madrid a la Secció Inquisició.
TESTAMENT D'ARSENDA
Document guardat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó que recull les darreres voluntats dictades per Arsenda d'Àger. Com que veu propera la mort, l'esposa d'Arnau Mir de Tost dicta el testament el 23 de maig del 1068.
TESTAMENT D'ELISENDA DE PUIGARNOLF
Document notarial que es troba en un arxiu de protocols. És una de les moltes fonts que ens poden parlar del dret i la vida quotidiana de finals de l'edat mitjana. Es tracta de la dona d'un ciutadà de Girona que fa testament el 1390.
TESTIMONIS ORALS DELS IMMIGRANTS DE TORRE- ROMEU
Aquests testimonis orals dels immigrants de Torre-romeu, de Sabadell, estan enregistrats en unes cintes magnetofòniques que avui es guarden a l'arxiu de Comissions Obreres, a Barcelona. Són el resultat d'una sèrie d'entrevistes fetes per la historiadora Angelina Puig per a la seva tesi doctoral, escrita el 1980, sobre els immigrants provinents de Pedro Martínez.
TRACTAT DELS PIRINEUS
Pau signada a l'illa dels Faisans, al riu Bidasoa, el 7 de novembre del 1659, pels representants de Felip IV de Castella i III de Catalunya-Aragó, Luis de Haro i Pedro Coloma, i els de Lluís XIV de França, cardenal Mazzarino i Hugues de Lionne, que posava fi a la guerra entre les dues corones començada l'any 1635.
USATGES DE GIRONA
Normes jurídiques de l'època feudal que eren font de dret en les disputes i querelles senyorials. Recollien els usos i costums i agrupaven molts cops textos de diversa procedència normativa. Un còdex d'aquests usatges es troba al monestir de San Lorenzo de El Escorial.
Contacta