|
CIUTADELLA (BARCELONA)
|
|
|
|
Fortalesa militar que Felip V va ordenar construir a Barcelona després de la desfeta de 1714 amb l'objectiu de poder controlar la ciutat. La fortalesa es va encarregar a l'enginyer militar d'origen flamenc Jorge Próspero de Verboom (1665-1744), que en seria també el seu primer governador. Malgrat que la fortalesa va ser l'admiració d'Europa com a meravella de l'art militar, no va defensar mai la ciutat de Barcelona contra un exèrcit.
|
|
|
En canvi, la Ciutadella va demostrar una gran utilitat per reprimir els barcelonins. El primer presoner polític que hi va ingressar als calabossos va ser en Francesc Bernic, de Collbató, cap dels guerrillers antifelipistes que van dominar el Penedès. Era el 1719... Pel que fa a l'últim acte de repressió comès a la Ciutadella, va ser l'afusellament, el 6 d'agost de 1866, dels tinents Mas i Ventura, dirigents d'una conspiració progressista.
Això va ser dos anys abans de la demolició de la fortalesa. I és que amb aquesta història no es fa estrany que la Ciutadella fos odiada per tothom, i que les peticions dels barcelonins perquè fos enderrocada es repetissin cada vegada que el marc polític ho permetia. Malgrat que les muralles de Barcelona havien estat enderrocades el 1856, la Ciutadella va subsistir fins a la revolució del setembre de 1869.
El general Prim, aleshores, va decretar la donació de la Ciutadella a la ciutat, que poc després seria enderrocada. Se n'han conservat la capella, el palau del governador, que ara és l'Institut Verdaguer, i l'arsenal, que ara és la seu del Parlament de Catalunya.
Un cop guanyat com a espai de la ciutat, el parc de la Ciutadella va iniciar el seu procés d'urbanització. D'aquest període, en queden l'Hivernacle (1883-1887), el Museu Martorell de Geologia (1879-1882), i dues obres de Josep Fontserè i Mestre: l'Umbracle (1883-1884) i la Cascada (1875-1882) que hi ha davant l'estanc.
Com a espai de moda a la ciutat, el parc de la Ciutadella va acollir poc després l'Exposició Universal de 1888. L'Exposició volia promoure la imatge internacional de la Barcelona industrial. En queden, com a testimonis, l'Arc de Triomf (de Josep Vilaseca i Casanovas) i el Castell dels Tres Dragons, que va ser construït per acollir el cafè-restaurant de l'Exposició. Al davant, a l'entrada del Parc, hi ha el monument a Francesc de Paula Rius i Taulet. Es va inaugurar el 1901 en honor de l'alcalde que havia fet realitat el projecte de convertir Barcelona en seu d'aquestes trobades internacionals.
|
|
|
