INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS
Institució acadèmica fundada per Enric Prat de la Riba el 1907, a Barcelona, amb el suport de la Diputació de Barcelona, que té l'objectiu d'estudiar i investigar tots els àmbits de la cultura catalana.
La finalitat de l'Institut era, i és, promoure la investigació en tots els àmbits de la cultura catalana. En els seus primers anys, tenia tres seccions (Historicoarqueològica, Filològica i la Secció de Ciències). Amb el temps, s'hi van afegir diversos departaments especialitzats, laboratoris, seminaris, etc.

L'any 1922, l'Institut va ser admès a la Unió Acadèmica Internacional, amb la qual va col·laborar en diverses empreses internacionals de recerca. El període de la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) va comportar un trasbals per a l'Institut: les subvencions oficials que li havien permès realitzar les seves activitats científiques se li van retirar. L'any 1930, la Diputació li va tornar les subvencions i els serveis i li va conferir completa autonomia, tot conservant el seu protectorat econòmic. L'Ajuntament li va concedir, també, nous locals on desenvolupar les seves activitats.

Durant el franquisme va tornar a perdre el suport econòmic institucional i va començar un període difícil. L'Institut es va donar per desaparegut, la Diputació franquista en va confiscar els locals i va suprimir el Patronat de la Biblioteca. Les seves activitats van continuar gràcies a l'ajut d'entitats culturals i al mecenatge particular. L'Institut va ser un exemple en la llarga lluita de la resistència cultural catalana.

El 1976 se'l va reconèixer a través d'un reial decret. Al cap de quatre anys, se'l va incloure en els pressupostos de la Generalitat de Catalunya que en garanteix el finançament a través de partides directes. Actualment està instal·lat a la Casa de Convalescència de l'antic Hospital de la Santa Creu.

Si en voleu més informació, entreu a http://www.iecat.net/inici.htm.
Capítol 4 - - LA CALAIXERA DE MOSSÈN ALCOVER