|
SANT MIQUEL DE CUIXÀ
|
|
|
|
El monestir benedictí de Sant Miquel de Cuixà es troba al peu del Canigó, al Conflent. Va ser fundat per l'arxipreste Protasi l'any 879. Va ser amb els abats Garí i Oliba quan es va convertir en un dels centres espirituals i culturals més importants de Catalunya en temps feudals.
|
|
|
Fundat al segle IX, al segle X el monestir ja posseïa un extens patrimoni. És una de les construccions més rellevants del romànic català, amb el seu claustre del segle XII, d'estil llombard, i uns capitells que es conserven majoritàriament en col·lecions privades als Estats Units. Del seu scriptorium, sala on es copiaven els manuscrits, van sortir algunes obres cabdals de la primitiva historiografia catalana.
El papa Climent VIII, l'any 1592, el va agregar a la Congregació Claustral Tarraconense, on va pertànyer fins al 1793, any del seu abandonament. Va estar més d'un segle abandonat. El pas del temps i l'acció destructora dels homes va culminar amb l'esfondrament del sostre de l'església i del campanar els anys 1835 i 1839, respectivament.
Al segle XX s'han fet intents per recuperar el monestir. L'any 1919 s'hi van instal·lar uns monjos cistercencs de Fontfreda. L'ocupació d'aquests monjos va durar quasi 50 anys. L'any 1965 van ser substituïts per una comunitat de monjos de Montserrat, que s'hi va establir. A més a més d'aquesta recuperació espiritual, s'hi va començar una restauració arquitectònica iniciada per Puig i Cadafalch el 1938. Aquesta tasca va ser continuada a partir del 1952 pel Ministeri d'Afers Culturals Francès. L'Associació Cultural de Cuixà organitzava anualment unes jornades d'estudi sobre la història de l'art romànic als Països Catalans.
|
|
|
