MONESTIR DE RIPOLL
El monestir de Santa Maria de Ripoll, al Ripollès, va ser fundat el 879 per Guifré el Pelós i va ser un dels centres espirituals i culturals de Catalunya a l'edat mitjana.
El monestir de Ripoll va viure la seva època més esplendorosa amb l'abat Oliba. Aquest abat va impulsar el seu famós scriptorium, sala on es copiaven els manuscrits. Aquesta tasca cultural del monestir va originar la creació de la primitiva historiografia catalana. Destaquen, en aquest aspecte, la redacció dels cronicons Rivipul-lenses i la més coneguda Gesta Comitum Barcinonensium et Rex Aragonum.

L'església romànica del monestir, que data del segle X, s'ha restaurat modernament. La portalada del monestir, del segle XII, assenyala un moment clau de l'escultura romànica a Catalunya. Les escenificacions de l'Apocalipsi i de l'Antic Testament representen la culminació a Catalunya de l'art escultòric. També són del mateix segle el transsepte de set absis i el claustre, d'influència llombarda. A l'interior del monestir hi ha la tomba del seu fundador, Guifré el Pelós. El 1837, amb la destrucció del santuari de Ripoll, es va perdre la major part de la seva documentació i els seus manuscrits.
Capítol 4 - - EL NAIXEMENT D'UNA LLENGUA