|
PEDRO MARTÍNEZ (GRANADA)
|
|
|
|
Municipi de la comarca de la Hoya de Guadix y Marquesado, al nord de la província de Granada, a 78 quilòmetres de la capital. Durant els anys 50 i 60, bona part dels seus habitants es van traslladar a Catalunya, especialment al barri de Torre-romeu, de Sabadell.
|
|
|
El nom de Pedro Martínez li ve del cristià que va expulsar els sarraïns, un capità de l'exèrcit dels Reis Catòlics. Aquest Pedro Martínez Pretel havia nascut a Baeza i es va casar amb la seva cosina Maria Pretel. Ella va quedar viuda al cap de pocs anys i va fundar el cortijo i l'ermita on havien de reposar les restes del seu marit. Ara no se sap on són les tombes, perquè van desaparèixer durant l'ampliació de l'església que es va fer el 1850.
L'ajuntament es va crear el 1819. Pedro Martínez pateix un rigorós clima continental, amb hiverns freds i estius molt calorosos, gairebé sense pluges. Hi ha grans camps de cereals. Tradicionalment, el segon cultiu és l'olivera. Quan aquesta dedicació al camp no donava feina a tota la gent que vivia al poble va començar l'emigració. La indústria tèxtil catalana demanava personal, i la mecanització del camp feia que al poble en sobrés.
Els emigrants de Pedro Martínez acostumaven a viatjar sols en un primer moment. Un cop trobaven les condicions mínimes d'allotjament i feina, cridaven la família. El fet que procedissin del món agrari els obligava a treballar en les feines més dures. Es van assentar a moltes ciutats de l'entorn de Barcelona, però principalment a Torre-romeu, un barri de Sabadell.
|
|
|
